La frase va caure com un cop de maça al pòdcast ‘La fórmula de l'èxit’, conduït per Uri Sabat: “La unitat familiar ha deixat de compartir temps”. Amb aquesta sentència, el reconegut conferenciant i doctor en Humanitats, Víctor Kuppers, de 55 anys, va posar sobre la taula un tema incòmode però cada vegada més evident: el temps en família ja no és prioritat a les llars modernes.
Allò que en altres èpoques era sagrat —el sopar conjunt, les sobretaules o les caminades familiars— avui es dilueix en horaris fragmentats, pantalles enceses i portes tancades. Kuppers, que ha dedicat la seva carrera a la divulgació de l'actitud positiva, sosté que aquesta desconnexió no només erosiona els vincles afectius, sinó que colpeja directament l'educació dels fills.
El perill de cases convertides en “pensions” sense vida en comú
En la seva conversa amb Sabat, Kuppers va recordar un estudi que assenyalava la dràstica caiguda del percentatge de famílies que aconsegueixen reunir-se almenys una vegada a la setmana. Per a l'expert, aquesta tendència converteix les llars en “pensions amb habitacions privades”, on cada membre viu en paral·lel, sense coincidir ni per compartir la taula.“Televisió per a cadascú. Un sopa a les 8, un altre a les 9. Un sopa al menjador, un altre a la cuina. Ja no compartim temps”, va exemplificar.
Aquesta fragmentació, segons Kuppers, no només trenca la rutina compartida, sinó que mata lentament les converses profundes en família, aquelles xerrades que no es limiten a discutir si falta mantega a la nevera, sinó que permeten transmetre valors, escoltar preocupacions i construir empatia. I és que, per a Kuppers, el veritable drama no és en la falta de temps en si, sinó en allò que es perd quan es deixa de parlar. “L'educació requereix conversar”, va sentenciar al pòdcast. Conversar, diu, no és únicament parlar, sinó també escoltar, discutir amb respecte, mostrar interès i connectar emocionalment. El que és alarmant és que, segons ell, moltes famílies han oblidat aquest exercici bàsic. El resultat: fills que creixen envoltats d'estímuls externs, però sense un espai íntim on aprendre a argumentar, empatitzar i compartir emocions. I això, adverteix, té conseqüències devastadores per a la formació de la personalitat i la salut emocional dels més joves.
Passejar en família: la recepta inesperada de Kuppers
Enmig d'un discurs carregat d'exemples, Kuppers va oferir un consell sorprenentment senzill: passejar junts. Segons va explicar, caminar en família, especialment en entorns naturals, obre la porta a milers de converses, des de les trivials fins a les més transcendentals. “La família que passeja unida, roman unida”, va afirmar amb un entusiasme que no deixava lloc a dubtes.
Ell mateix va confessar que viatjar llargues hores en cotxe cap a Holanda, la seva terra natal, es converteix en un espai insubstituïble de convivència. “Són dotze hores sense escapatòria: riem, discutim, escoltem música, però el més important és que parlem”, va relatar. Un detall que, segons la seva opinió, marca la diferència entre una família que simplement conviu sota el mateix sostre i una altra que realment construeix unitat emocional.
El missatge de Víctor Kuppers, llançat des de l'aparador mediàtic d'Uri Sabat, no deixa indiferent: la família s'està desintegrant en silenci, no per falta d'amor, sinó per absència de temps compartit. La pregunta que deixa flotant és tan inquietant com necessària: què recordaran els fills d'aquí a uns anys, les hores davant la pantalla o les converses que mai no van tenir?