Durant el ple del Parlament de Catalunya dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, els diputats independentistes van aprovar la Llei del referèndum d’autodeterminació (la que havia de permetre que els catalans votessin l’1-O) i la Llei de transitorietat jurídica (que havia de definir jurídicament la manera d’implementar la República catalana en cas d’una victòria del sí). Una data que s’ha convertit en una mena de mite de l’unionisme, que acusa els partits indepes d’haver vulnerat els seus drets aprovant aquelles dues lleis. Des d’aquell dia i en referència al procediment que es va seguir al Parlament, l’aparell mediàtic de l’espanyolisme s’ha encarregat de repetir, una vegada i una altra, que l’independentisme és poc democràtic. Com qui s’agafa a un ferro roent. Un dels màxims defensors d’aquesta tesi, el periodista Víctor Amela.

victor m amela ACN

ACN

Demà farà dos anys d’aquell ple al Parlament i el periodista de La Vanguardia ho recorda així: “La mitad de los catalanes despreciaba a la otra mitad (no podía salir bien. O sí, como la granja orwelliana). ¿Lo celebrarán este 2019 los que lo aplaudían en 2017?”. A la foto, la bancada independentista aplaudeix després de veure aprovades les lleis que van permetre votar l’1-O. En primer terme: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Josep Rull i Joaquim Forn. Al darrera, la resta de parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP. La pregunta d’Amela, malintencionada. Com vol que els diputats indepes celebrin que van aconseguir fer el referèndum? La meitat del govern que hi havia aleshores és a la presó. L’altra meitat, a l’exili. I els seus votants, enfurismats per la insinuació que Amela fa a través de la xarxa:

Curiós. Si l’unionisme considera un menyspreu que l’independentisme aprovés dues lleis per votar l’1-O, quin qualificatiu els queda per valorar la repressió de l’Estat espanyol contra els indepes, l’empresonament injust i l’exili?