Embolic de Vicente Vallés, el nou gurú mediàtic fatxa: "qué sa' fumao?"

Ferreras ha perdut el seu tron de campió de la comunicació. Ara, la medalla del "más periodismo" la té un altre company d'Atresmedia: Vicente Vallés. La té per raons òbvies: el seu biaix agrada molt a can fatxa. És la Rosalia informativa de l'espanyolisme: el que diu va a missa. És tan desitjat i venerat que fins i tot el rei Felip, que és molt de dretes, li ha lliurat el premi de "millor periodista de l'any": 24.000 euros a la butxaca i un blanqueig mediàtic de primera. Tot ho fa bé. Menys en la passada edició de les notícies.

vicente valles reis EFE

Vicente Vallés rep el premi al millor periodista de mans de Felip i Letícia / EFE

Vallés va viure un minut fatídic en antena: atropellat, confonent xifres sobre impressionades en caràcters gegantins i embarbussant-se fins a l'infinit i més enllà, mentre explicava l'evolució de la pandèmia. Començava malament: "1200 casos nuevos", quan es llegia clarament que eren 10.222. Pot passar, d'acord. Però se'l veia nerviós, i la va tornar a espifiar: "no hay que bajar la guarra". Ell ja la tenia abaixada, perquè no se'n sortia. Tornava a repetir que eren "1.200 casos. Mil-dos-cien-tos-ca-sos", i fins i tot gosava corregir la dada que ensenyaven a la pantalla. Però 'dónde dije digo, digo... Vicente': de cop i volta eren, exactament, 10.222. Els espectadors, sobre tot els més fidels, a quadres. A partir d'allà, no hi havia forma d'arreglar-ho, per tant: què importava continuar el disbarat balbucejant? Gens ni mica. Actuació per emmarcar. La xarxa al·lucinava: "qué sa fumao?"