El passat dimarts va ser el darrer dia de Vicent Sanchis com a director de TV3, càrrec que exercia des del 13 de març del 2017. El periodista valencià ha deixat el seu càrrec conscient que quan va acceptar accedir a ser el director de la cadena, "Em van cridar per un moment difícil en què havia de deixar coses de costat. Crec que ningú s’ha sentit representat per mi com a partit ni jo m’he sentit representat per cap partit aquí a dins". El valencià també va aprofitar en el seu comiat públic, entrevistat pel PB per deixar un recado als antiindepes que han criticat la seva gestió i que veuen fantasmes on no n'hi ha. Quan Víctor Amela li va preguntar si seria possible un director de TV3 que hagués declarat obertament que no és partidari de la independència de Catalunya, la resposta de Sanchis va ser per a emmarcar: "Jo li pregunto a vostè si és compatible algú que digui que és independentista i que ara mateix sigui director d'alguna cosa que no sigui la televisió de Catalunya. Crec que sí és possible ser director de TV3 i no independentista. Aquí pot entrar qualsevol persona, heterosexual, homosexual, catòlica, agnòstica, atea, independentista, no independentista i el que vostè vulgui. I en canvi, crec que hi ha molts altres mitjans en aquesta ciutat, en aquest país, i en tot l'estat, que senzillament pel fet de ser independentista, el vetarien. Privats i públics. Si vostè no ho creu", li va etzibar a Amela, "només ha de comparar algunes publicacions, no li diré cap perquè igual no li agrada, i miri els columnistes que té ara i els que tenia fa dos anys".
La televisió i la ràdio públiques de Catalunya, doncs, han quedat de moment en mans de directors interins, després d’un aspre estira i arronsa entre ERC, Junts i el PSC, els tres partits que dominen el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), com va avançar El Nacional. Als directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo, respectivament, els relleven transitòriament els seus segons, Sígfrid Gras a la televisió i Jordi Borda a la ràdio. Igualment, als directors d’informatius de TV3, David Bassa, a qui substituirà Dani Bramon, i de Catalunya Ràdio, Francesc Cano, a qui rellevarà Natàlia Ramon o Joan Rusiñol, els seus subdirectors. L’acord per fer aquests relleus només és el primer acte de les lluites pel control efectiu dels mitjans de la Corporació en dos fronts. Veurem en què acaba tot plegat i quin és el futur (i el present) que s'albira a la televisió pública catalana.
De moment, qui ja ha fet les maletes, ha buidat el calaix del despatx i ha dit a reveure ha estat un Vicent Sanchis que abans de marxar, ha volgut acomiadar-se dels treballadors als que ha dirigit durant cinc anys. Aquest matí de dijous l'està entrevistant Jordi Basté a El món a RAC1, on abans de ser director de TV3, va col·laborar com a tertulià. Li pregunta Basté: "T'has pogut acomiadar de la plantilla?". Sanchis respon que sí, "amb una carta molt xuli". En Blau ha accedit a aquesta carta. Un missatge emotiu i sentit per part del periodista als professionals de la casa que comença amb un "Bon dia, xiquets... i xiquetes". Una carta breu, però directa, on Sanchis escriu el següent: "Com que cinc anys són un període llarg, per prudència aquest text ha de ser necessàriament curt. Només us vull agrair el vostre treball, el vostre esforç i la vostra companyia tot aquest temps. M’he sentit millor que a casa. Amb una gent audaç, professional i magnífica. Sense excepcions. Hem passat moments molt durs i difícils. Els heu fet amables i fàcils. Fins i tot en els pitjors tràngols. Sou lo millor i avui ho dic de tot cor, perquè el cor està per a les ocasions. Si som líders ha estat perquè vosaltres sou els líders. I si hem fet una gran televisió pública, és perquè sou grans. Ens retrobarem en altres espais i trinxeres. Molta sort. L’encert, el poseu sempre vosaltres!". I el final, fent referència a la mítica pel·lícula de Howard Hawks Tener o no tener, on Lauren Bacall li diu a Humprey Bogart aquesta frase repetida per Sanchis com a cloenda: "Afectuosament. Qualsevol cosa, xiuleu!"
Basté també li ha preguntat sobre el seu moment més delicat. Respon sobre dos moments: "Quan semblava que entrava la Policia Nacional o la Guàrdia Civil per suspendre les emissions perquè estava apareixent un anunci que no havia d'aparèixer, aquest va ser un moment dur. I després, un altre va ser l'inici de la pandèmia, quan ens van confinar i allà dins la sensació va ser d'altíssima inseguretat però també d'altíssima responsabilitat davant la por i el desconcert, com a tot arreu". Evidentment, Basté no ha desaprofitat l'oportunitat per preguntar-li pels convidats que ha entrevistat, o els polítics als que ha moderat als debats electorals. I en aquest sentit, la palma se l'endú Inés Arrimadas, la líder de Ciutadans, abans líder del partit taronja a Catalunya, que dia sí dia també va aparèixer als debats i en algun programa com Els matins demanant la dimissió de Sanchis. La imatge de la montapollos amb el paperet davant Sanchis va ser grotesca, però Sanchis ha revelat què se n'ha fet d'aquest full.
L'exdirector de TV3, sensacional, ha confessat si va estripar i fer miques la carta de dimissió o si està traient pols en un despatx de Sant Joan Despí. Res d'això: "La tinc emmarcada al lavabo, al costat d'un dibuix de Harold Foster (mític dibuixant de còmics canadenc). Està escrita en castellà. Ella fa un paper excessivament histriònic. A més, se'n va anar ella abans d'aquí que jo...". Pam, en tota la boca. Boutade de Sanchis o revelació sincera? Sigui com sigui, desconeixem l'ubicació exacta de la carta de dimissió emmarcada al lavabo de Sanchis, si està davant del mirall, al costat de la dutxa o davant la tassa. Depén d'on sigui, imaginin què fa Sanchis mentre la veu. Meravellós.