Tamara Falcó enfronta una inesperada paradoxa: el seu profund compromís amb els valors catòlics que han marcat la seva vida s'ha convertit ara en el principal obstacle per aconseguir l'embaràs que tant anhela. Als 43 anys, la marquesa de Griñón ha aturat el tractament de fertilitat que seguia al costat del seu espòs, Íñigo Onieva, per recomanació mèdica. Però la causa va molt més enllà de la salut: és una batalla entre la biologia, el calendari... i els seus principis religiosos.
La parella, que va contraure matrimoni el juliol de 2023 en una cerimònia que semblava sortida d'un conte de fades, va iniciar el seu procés per ser pares a la prestigiosa Clínica Fertilitas, que utilitza mètodes respectuosos amb l'ètica cristiana. Tanmateix, el mètode escollit, basat en la naprotecnologia i el model Creighton, exigeix estabilitat emocional, constància, repòs i un entorn ordenat. Justament el que no pot oferir-los la seva intensa vida pública i laboral.
Mètode natural, resultats incerts: la fe com a filtre reproductiu
El tractament no permet dreceres: està dissenyat per respectar la vida des del seu inici, per la qual cosa descarta per complet tècniques com la fecundació in vitro, la inseminació artificial i la gestació subrogada, considerades immorals per certs corrents catòlics. Tamara, fidel a la seva devoció, el va acceptar sense titubejos. Però no comptava que les exigències d'aquest sistema serien incompatibles amb la frenètica agenda que ella i el seu marit mantenen.
Íñigo, empresari de nit i esportista de dia, tot just té temps per complir amb el rigorós calendari que la naprotecnologia exigeix. Entre inauguracions, entrenaments i la seva participació en l'Ironman de Mèxic el mes de març passat, ha estat més absent que mai, segons fonts properes a la parella. Encara que no hi ha confirmació oficial d'una crisi, el distanciament és evident. El temps, aquest enemic silenciós, juga en contra d'ambdós... i del seu somni de formar una família.
Entre la ciència i el miracle: el dilema d'una marquesa devota
Lluny de rendir-se, Tamara ha optat per un canvi d'estratègia. Va abandonar la clínica de Madrid i ara es posa en mans d'un nou equip a Barcelona, liderat per una ginecòloga que, al costat del terapeuta Xavi Verdaguer, busca “tractar des de l'interior”. La meta? Guarir el cos sense trair els principis morals que guien la seva vida. Un enfocament que s'allunya encara més de les solucions clíniques convencionals, però que encaixa perfectament amb la seva idea de l'embaràs com un acte de fe.
“Estem desitjant ser pares, però també és veritat que hi ha certes coses que, si no passen... és que no són per a nosaltres i ja està”, ha afirmat la filla d'Isabel Preysler. Una frase que retruny com un eco entre els qui l'envolten i es pregunten fins on està disposada a arribar... o no arribar. Per a ella, l'embaràs no és només una meta, és una benedicció que ha d'arribar quan —i només quan— Déu ho disposi.
Els metges són clars: el temps no juga a favor seu. Als 43 anys, les possibilitats naturals d'embaràs disminueixen dràsticament, i més encara si es descarten tractaments invasius. Tanmateix, Tamara no sembla disposada a trair les seves creences, ni tan sols davant del risc real de no complir el seu desig més íntim. El seu entorn assegura que no hi ha desesperació, però sí una revisió profunda de les seves prioritats. Així que, mentre d'altres opten per clíniques de fertilitat d'alt rendiment, amb resultats garantits en xifres i estadístiques, ella prefereix caminar sobre una corda invisible: la de la seva fe.