Loles León té una llarga trajectòria en el cinema i la televisió. Se la coneix per ser noia Almodóvar, però la seva relació amb la interpretació va començar molt abans a Barcelona. Tot i això, quan realment ha saltat a la fama entre els més joves ha estat en fitxar per la comunitat de veïns més esbojarrada de la televisió. Va participar en ‘Aquí no hay quien viva’ durant les dues primeres temporades com a Paloma Cuesta, i tot i que es va dir que va abandonar per discrepàncies econòmiques, realment va admetre que estava molt cansada del ritme frenètic dels enregistraments. Avui dia agraeix molt aquesta oportunitat i ha tornat a treballar amb els germans Caballero en la continuació, ‘La que se avecina’, on fa més de cinc anys que hi és.
La vida de Loles León va canviar per complet quan va néixer el seu primer i únic fill, Bertolo. Llavors ja no només havia de mirar per ella, també per ell. Encara que la criança no va ser gens fàcil, va haver de fer autèntics malabars per garantir-li un bon futur. Degut a la feina, la catalana s'ha perdut molts moments del seu fill, com la seva infància. Es podria dir que en molts casos ha estat una mare absent per motius laborals als quals no podia renunciar si volia menjar i donar-li el millor al seu fill.
El alt preu que Loles León va pagar per la seva carrera d'actriu té nom, i ara cognoms
“Tu has dit que has lluitat molt per cada esglaó de la teva carrera. Quin és el preu més alt que has hagut de pagar?”, li ha preguntat l'organitzador d'esdeveniments Piti Alonso, durant una xerrada emesa a ‘El Despertador’. “Deixar el meu fill enrere”, ha contestat l'actriu.
“Sense poder-lo educar, sense poder estar en el dia a dia amb ell… ser una mare abnegada. Jo no podia, perquè havia de buscar un futur per a tots dos”, ha continuat explicant una de les primeres Noies Almodóvar.
Reconeix que la feina li va prendre molt de temps. No podia dedicar temps al seu fill com li hagués agradat perquè no li donaria temps a treballar. "Jo havia de sortir al carrer i no podia estar pendent a la porta del col·legi, amb l'entrepà, amb el berenar a la mà, anar al parc, després anem a casa, et preparo el sopar... Tot això ho feia, però a matacaball".
“Ell sortia del col·legi, se'n anava a casa, creuava el carrer, se'n anava al portal i la portera de casa meva, una bendició de dona, li tenia l'entrepà i les 25 pessetes per a un taxi que el portava al teatre. Allà el recollia el de la porta, el pujava al camerino, s'esperava la funció i després ja quan acabava me n'anava a casa amb ell, el banyava, li preparava el sopar, fèiem una miqueta de deures i ja l'acostava”.
Un cop el nen s'adormia, arribava la mainadera i la catalana tornava a agafar un taxi per marxar de nou al teatre, segona funció del dia. Acabava esgotada.
Loles León va ser mare soltera, i sap que en aquella època això implicava “perill”. No va ser fins que el nen va tenir set anys quan el seu pare el va reconèixer com a fill i li va donar els seus cognoms, Bertoldo Gil León.
“Vaig treballar molt, vaig demanar molts diners prestats, la meva mare em donava i tot privat. Anava a una escola laica i tots eren nens de la mateixa situació que la meva. Eren nois que es criaven amb una cultura i un pensament més lliure del que és habitual. Ser mare soltera a Espanya als anys 70 era molt fotut. Em van tancar moltes portes”.
