Pels altaveus unionistes antiindepes, Catalunya és Espanya, el sobiranisme ha d'anar a la foguera per gosar trencar la unitat del país i bla, bla, bla. Això, sempre i quan no es parli de diners. Llavors, els catalans semblen poc menys que la reencarnació d'una poma podrida dins el cistell on la resta dels espanyols són formoses i saboroses pomes golden. El diari d'Eduardo Inda, Ok Diario, acaba de publicar un article lamentant que "Cataluña nunca había dependido tanto del Estado: los españoles financiamos un 82% de sus gastos". Aquest los españoles financiamos sus gastos exclou els catalans de ser també espanyols, segons les seves pròpies tesis. L'informe, va més enllà.

Inda Mediaset

Telecinco

Segons el mitjà, "del total de la deuda que tiene contraída Cataluña a día de hoy, apenas un 5% corresponde a bonos y un 11% a los bancos. El resto, pagamos todos los españoles". Pobrets espanyols que han de pagar-li els vicis al fill díscol. Culpables del deute pel diari? No cal ser molt espavilat: "el ‘procés’ y los constantes desafíos de los Mas, Puigdemont, Torra y compañía han provocado una situación de la que sólo pueden salir pidiendo ayuda a aquellos de los que se quieren separar. Paradójico, ¿no?". Més xifres: "La Generalitat de Cataluña ha sacado la tijera. Tras millones de euros destinados a propaganda independentista, pseudo-embajadas y demás fines meramente ideológicos, a la región catalana se le acaba el dinero. Los gastos superfluos ideológicos y políticos se están comiendo la economía catalana".

toni soler jair dominguez antonio gorda esta passant

TV3

Mentre el conseller d'Economia, Pere Aragonès, compareix al parlament per informar de les retallades als pressupostos, el periodista i historiador Toni Soler s'ha fet ressò de l'informe d'Ok Diario. Amb dues simples paraules i dos signes d'exclamació, el director de l'Està passant li ha etzibat una clatellada rotunda al director del diari. Una finezza marca de la casa adreçada directament a Eduardo Inda.

Són molts els que han comentat aquest tuit, començant pel músic Gerard Quintana, que ha fet una reflexió molt interessant sobre els motius d'aquest text: