La nova 2Cat, que en uns mesos espera a tenir una programació gairebé íntegrament en català, amb un parell d'excepcions, ja fa dies que s'està mostrant als espectadors catalans, tot i que mica en mica anirà completant-se la graella amb més programes que estan per venir. La cadena pública que emet des de Sant Cugat deixa de ser una desconnexió de TVE per ser íntegrament en català, amb programes consolidats, com el recentment guanyador d'un premi Ondas Cafè d'idees de la gran Gemma Nierga, i noves i exitoses propostes com L'any que vas néixer del Xavier Bundó, que en tres programes ja ha aconseguit menjar-li la torrada al Sense ficció de TV3. A més, la graella és i serà una combinació de programes que ja es feien la temporada passada amb novetats d'enguany. El segon cafè amb Cristina Villanueva, L'altaveu al pati que presenta Marco Chiazza, nou programa d'Esports, De cara a barraca, amb Marc Martín, L'altaveu amb Danae Boronat a les tardes i als vespres, programes com Mamarazzis Pop&Cor amb Laura Fa i Lorena Vázquez, en directe amb la crònica rosa d ela setmana o el programa d'entrevistes de Candela Peña, dirigida per Bob Pop, Una tarda amb... I un altre programa que podem veure cada tarda a les vuit del vespre és el Cuina brutal amb el xef valencià Roberto Bosquet, que ha concedit una entrevista per a ElNacional on parla del seu programa i de què el va dur a passar de ser bomber a presentador i cuiner.
Content pels primers programes i la rebuda del públic a Cuina brutal?
Sí. Molt content. I a l'expectativa, perquè els programes estan gravats fa temps. Normalment sempre estic gravant, publicant, gravant, publicant (a xarxes socials) i ara és diferent.
Què et va seduir quan et van proposar fer Cuina brutal?
El que més em va agradar va ser que és un programa on em deixen fer el que em dona la gana. Jo era bomber, i a l'hora de fer les oposicions, més no podia fer, entrenava i estudiava tot el dia. Jo vivia amb els meus pares i vaig intentar canviar la meva alimentació per millorar i rendir millor. Al 2010, un 'menjar saludable' era tot a la planxa, bullit, sense postres... Avorrit, en definitiva. Volia que per mantenir-ho, fos divertit, vaig començar a buscar cursos de cuina, receptes... no trobava res saludable. Llavors, vaig començar a buscar coses no saludables i canviar-les a saludables, però jo no sabia ni donar-li la volta a una truita. Vaig començar a practicar i cap al 2013, a Instagram, vaig començar a fer vídeos per fer que la gent descobrís que podia cuidar-se i gaudir del menjar, fer receptes per ajudar la gent. La bola es va anar fent gran. Però al principi, les ofertes que rebia eren dels únics que tenien pasta, marques de cremes de xocolata, patates, però jo era bomber, això no ho volia. Costa dir que no, però jo volia seguir la línia de menjar saludable i si algun dia feia un programa, com ara, volia explicar-li a la gent el que jo faig, que s'animin a cuinar a casa fent receptes molt fàcils, que pots fer a casa sense tenir ni idea de cuina, amb els materials que tens a casa, o substituts fàcils, i amb ingredients que trobes al costat de casa. L'ingredient més estrany meu és la kinoa, que ara la trobes a tot arreu. I que de sabor estigui brutal.
Un dels trets distintius del teu programa és l'interès en el menjar saludable...
És que ara tota la gent es cuida..., o vol cuidar-se. Que ho portin a terme ja és diferent, ja és com apuntar-se al gimnàs i després no anar-hi. Però ara la gent té aquesta intenció,la gent es vol cuidar més. La pandèmia va ser un punt d'inflexió perquè la gent, a part de descobrir que hi havia un lloc a casa que era la cuina, van veure els ingredients que portava realment cada menjar, i van pensar 'Ostres, potser no ho estem fent bé', i la gent va fer que fos més conscient en què menja i què no. Els programes de cuina que hi ha fins ara (a la tele) són de cuina tradicional i ja està, i concursos de cuina de vanguàrdia o que no són saludables. I al final, Cuina brutal és diferent, i és pel dia a dia, perquè a més, jo, el que faig, és un menú complet: un entrant, un principal i després les postres. I estan més o menys equilibrats.
També és un tret distintiu, perquè normalment, els programes de cuina et parlen d'un plat, però no de tres, d'un primer, un segon i unes postres...
I sobretot les postres són molt interessants, perquè la majoria pràcticament tenen fruita i com combinar-la, fent coses ràpides, utilitzant molt el microones, donar-li la volteta. De vegades fem donuts i tal, però normalment no són coses de brioxeria, són coses que pots fer-te en el teu dia a dia, agafar un platan, posar-li quatre coses en tres minuts i dir: 'Ostres, quines postres!'.
Com et definiries com a comunicador, ara que portes un temps a les xarxes i ara a la televisió? Per què creus que atrauen els teus vídeos a la xarxa i ara el teu programa?
Perquè jo el que faig és intentar parlar en el mateix idioma que l que està a l'altra banda. Per exemple, un metge, la meva dona és pediatra, i de vegades m'explica coses que jo li dic: 'M'ho has explicat, però és que jo no soc metge, diga-m'ho en un idioma que pugui entendre'. Doncs igual. A les xarxes i la tele no puc explicar-te conceptes o dir-te paraules que a tu no et quadrin, perquè aleshores, desconnectes. He d'intentar que entenguis tota l'estona el que jo t'estic dient i que t'interessi.
La directora del programa és la Mayte Ametlla, una persona que porta molt de temps en els mitjans i que ha presentat programes. Quin consell t'ha donat ella?
Ella el que fa és educar-me molt, perquè jo vinc d'un altre món. Repetim, em diu que parli més a poc a poc, que no tingui pressa, que pensi, però no tant. Em va dient coses pel pinganillo. Els primers programes em costava un poquet, però després ja em diuen pel pinga que vaig molt bé, que vaig sorprenentment bé.
Tu ets valencià, ara estàs fent programa aquí al 2Cat, però per què creus que als catalans ens agrada tant veure parlar de cuina i veure gent cuinant? Perquè històricament, recordo el Bona cuina del Jaume Pastallé, ara té molt d'èxit el Cuines, el Manduka per a la gent més jove, el Joc de cartes, ara tu al 2Cat...
Jo crec que és molt per la zona, pel Mediterrani. Jo sempre ho dic: estem en la zona que millor producte hi ha del món, i ho dic amb tota tranquil·litat. Tenim tant bon producte que al final, jo vull saber com cuinar això, vull idees. Ara que tenim bolets, vull saber més coses a banda de fer-les saltejades. Formes diferents de fer les coses. La gastronomia al Mediterrani és top. I per a nosaltres és molt important menjar bé, seure al costat de la taula...
No sé si t'ho han dit alguna vegada i si és així, no sé si per a tu és un orgull: t'han dit que t'assembles al Marc Ribas o que hi tens similituts, a l'hora de comunicar, tens tatuatges, un look diferent, el teu programa es diu Cuina brutal i ell diu molt la paraula brutal...
També em sembla que m'han dit que ell era bomber abans també (en realitat, va ser culturista i va fer de porter de discoteca). És cert que m'ho han dit, però jo, de xicotet, sí que mirava molt TV3, el Son Goku, el Doraemon, sí que veia més 'la catalana', nosaltres a València li diem així, però quan va arribar la TDT i les plataformes, no tinc la tele normal, i no veig TV3. Ara només miro dibuixos perquè tinc fills petits. En resum, que no sabia que existia, tot i que m'han dit que "hay un chef que hace programas de cocina que dice mucho 'brutal' también", amb barba, però la veritat és que no sabia qui era. Jo, des que vaig començar a fer vídeos el 2015, sempre deia "Esto está brutal", i d'allà, els meus seguidors em deien la frase cada vegada que em veien, i així s'ha quedat.
A Catalunya i Espanya hi ha molts programes de tele que es fan sobre cuina: Masterchef, Bake off: famosos al horno, l'Arguiñano, els germans Torres, el Joc de cartes, el Chicote... Com s'aconsegueix destacar entre tanta oferta de programes de tele i creus que pot haver-hi una sobre saturació i que l'espectador digui "Prou"?
Hi ha saturació..., però de concursos, que al final és un poc tots el mateix, que s'assemblen tots a un, però cap és diferent, i es van quedant pel camí. I després, per destacar..., doncs presentant alguna cosa diferent, alguna cosa fresca, divertida, i que pugui ajudar a la gent en el dia a dia, que és el que fem nosaltres.
Parles de concursos, segurament, el programa per excel·lència és Masterchef... Ja que tu fas un programa a 2Cat i que Masterchef és de TVE, t'agradaria que et tornessin a convidar, ja que sou companys de cadena?
Jo, encantat. De fet, ja hi vaig anar una vegada, va ser una experiència molt divertida. Conec, sobretot, al Pepe Rodríguez. Ens van cridar a set influencers de cuina, i cadascú havíem de portar unes postres, perquè ho fessin els participants. Em van dir: "Trae algo chungo". I jo: "¿Seguro? Vale". I vaig portar una cosa xunga, i ho va fer brutal. I era complicat, era un donut. Va ser fa un parell d'anys.
En algun lloc t'he sentit a dir que tu dius que "El meu millor ingredient són les xarxes socials"... Tens una molt bona relació amb elles...
Allà hi ha una persona en una finestra a la qual m'agradaria dir-li: "Avui, jo, de tu, dinaria això", i a les xarxes puc dir-li a tot el món. M'agrada el contacte amb la gent i la majoria són imputs positius.
Quin és el teu plat estrella, el plat que els teus fills et demanen sempre?
Com a bon valencià, la paella. O qualsevol arròs. Diumenge vam fer un arròs al forn... Vaig combinar caldo de galtes que tenia, amb l'arròs al forn, però vaig ficar la carn de la paella, amb el seu sofregit... Estava espectacular.
Què t'agradaria que diguessin els espectadors de tu i de Cuina brutal?
Que els faig cuinar a casa. Aconseguir a la tele el que he aconseguit a xarxes, que tots els meus seguidors em diuen que gràcies a mi s'han posat a cuinar, que la gent descobreixi que poden cuinar a casa, que saben fer-ho i que està bo. I econòmicament també els hi ensenyo molts trucs per estalviar, tot suma.
A 2Cat pot haver-hi més espai per més programes de cuina, que s'aposti fermament?
Jo crec que sí. És que al final, la cuina és una cosa que està obligat a fer-ho diferents cops al dia. Tot el món cuina, cuina del dia a dia.
Tens algun referent en el món dels programes de cuina, algú que veiessis de jove quan encara no tenies ni idea que et dedicaries a això?
Arguiñano. És fàcil. Segueix sent el mestre, és l'únic, perquè els altres són programes amb jutges, etc, però ell cuina. O et fa un acudit. Nosaltres també ho fem: acudits, trucs..., que jo pensava que eren coses que feia tot el món. Però fins i tot he fet cursos de cuina, que jo faig coses diferents, i que no sabien ni ells. Coses per facilitar-me les coses que són trucs de debò, com a 'Trucs brutals', on explico trucs sobre com fer una cosa o una altra, o posem en pràctica coses virals per comprobar si funcionen o no... i algun Cristo se lía.
Creus que trobaràs a faltar la teva vida passada com a bomber?
Jo veig molt els meus ex companys, sempre em deien que els cuinés alguna cosa, ja m'ho deien quan estava allà amb ells. M'escriuen demanant receptes per cuinar un dia, o que els hi digui quines són les paelles més bones que han d'utilitzar... Vaig haver de deixar-ho perquè no tenia temps. Però de fet, podria tornar-hi, perquè estic d'excedència, o sigui, la plaça és meva.
Mentre no cremis cap cuina entre fogons...
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!