L'any 1964, un geni del cinema anomenat Stanley Kubrick va dirigir una pel·lícula plena d'humor negre i crítica socio-política que en la seva traducció es va conèixer com Teléfono rojo, ¿volamos hacia Moscú?. L'original duia el títol de Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb, que traduït vindria a ser "Dr. Estrany o: Com vaig aprendre a deixar de preocupar-me i estimar la bomba". Era una sàtira meravellosa que explicava com un general dement nordamericà planejava començar una guerra nuclear amb la Unió Soviètica amb l'objectiu d'impedir el que ell creu una conspiració comunista per fluoritzar l'aigua i dominar el món.

telefono rojo

Estava protagonitzada pels grans George C. Scott i Peter Sellers on l'actor britànic interpretava tres papers diferents, el Capità Lionel Mandrake, l'únic oficial que pot obtenir un codi per aturar la catàstrofe; el president dels Estats Units,  Merkin Muffley i el Doctor Strangelove del títol, un enginyer nazi reconvertit en ciutadà nordamericà excitat davant la idea de l'extermini i el renaixement d'una nova generació d'humans. Però tot i aquest desplegament interpretatiu, la icònica imatge de la pel·lícula va correspondre a l'actor Slim Pickens. Ell va interpretar el Major "King" Kong, l'oficial d'un bombarder que cavalcava alegrement damunt una bomba atòmica com si fos un cowboy texà embogit:

Aquest dilluns 30 de desembre, un dia intens, Toni Soler ha recordat aquesta imatge. I qui li ha fet recordar ha estat el president de Tabàrnia, Albert Boadella. Veurem què passa amb la investidura de Pedro Sánchez. Veurem què decideix la cúpula d'ERC reunida aquesta tarda. Veurem què passa amb l'informe de l'Advocacia de l'Estat sobre Oriol Junqueras. Però qui ja s'ha pronunciat sobre tot plegat ha estat el dramaturg.

albert boadella GTRES

GTRES

Fa temps que Boadella va perdre el nord quan es tracta de comentar l'actualitat catalana. I ara ha donat una nova mostra en vomitar que "Un Gobierno pactado con un delincuente condenado es el hecho más grave que ha sucedido en la Europa democrática en los últimos 50 años. Si los españoles asumimos pacíficamente esta infamia aceptaremos que un estado de putrefacción política y judicial domina nuestra nación". Paraules que semblen més pròpies d'un home foll que d'algú amb seny. I precisament així, com un sonat, és com el veu Toni Soler, a jutjar per la piulada que ha fet. Un tuit on el compara, precisament, amb la mítica imatge del film de Kubrick:

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat