Que la televisió és entreteniment no es pot discutir. Tampoc, però, que és una eina molt potent per enviar determinats missatges. I que és responsabilitat de cadenes, programes i presentadors tenir cura del que diuen o no a càmera. Una broma pot convertir-se en una ofensa, depenent del costat de la història que et pertoqui. Un exemple rotund: el que va fer Toñi Moreno en el seu programa de Canal Sur, 'Un año de tu vida'. La d'El Prat de Llobregat entrevistava l'actor Jesús Castro, famós pel seu paper a 'El Niño', una pel·lícula sobre delinqüència, contraban i tràfic de drogues a l'Estret de Gibraltar. Castro va anar al càsting acompanyant a un amic i, coses de la vida, va sortir d'allà amb el paper protagonista. Una elecció irregular, perquè l'andalús no complia amb els requisits per ser seleccionat: no tenia carnet de conduir. Els productors ho van passar per alt, i Castro ho justificava així: "Bueno, no tenía carnet, pero conducía todos los días“. Fantàstic. Què va fer Moreno? Justificar aquesta actitud temerària i delictiva.
Toñi Moreno entrevista l'actor Jesús Castro / Canal Sur
Jesús Castro a 'El Niño' / Mediaset
I ho va fer posant-se en primera persona. "Eres como yo. ¿Quién no lo hacía?", deia rient-li la gràcia. Doncs mira, la gran majoria. Ni quan Moreno era jove (té 47 anys), ni molt menys quan Castro (27) va fer 'El Niño' el 2014. Ho va intentar suavitzar, però la reculada sonava encara més patètica i autocomplaent: "ahora no se puede (abans tampoc, disculpa) y está muy mal, pero...". Tot molt divertit. Imaginem a víctimes d'accidents de trànsit causades per irresponsables sense llicència aplaudint a la tele i rient amb l'ocurrència. Segur que aviat la veiem fent alguna campanya de conscienciació de la DGT amb gest seriós i compromès, potser fins i tot cobrant per la seva participació. Ideal.
En @uadtv la confesión de Jesús Castro y @tmorenomorales #Carnetdeconducir pic.twitter.com/KqFAzvWB9k
— Sebasmaspons (@Sebas_Maspons) December 7, 2020
Toñi Moreno en cotxe sense mascareta / @tmoreno73
Toñi, no es tracta del que està o no està permès. És més senzill: hi ha coses que mai no s'han de fer. I el millor de tot és que no cal ni tan sols estudiar el codi de circulació. Ho dicta el sentit comú, cada cop més el menys comú de tots ells.