Els que hem tingut la sort de veure'l actuar en directe podem constatar que poques persones hi ha a Catalunya que provoquin tantes rialles com ell. Ràpid, mordaç, ocurrent, atrevit, els seus monòlegs irreverents damunt dels escenaris de tot el país són inoblidables pels seus fans. Parlem de Toni Moog. Porta 20 anys fent riure i sent transgressor, actuant, per exemple, de manera ininterrompuda al Club Capitol durant 10 anys. Des que el van descobrir en una sala de festes on va agafar el micro entre actuació i actuació d'altres humoristes com Ángel Martín o Iñaki Urrutia, i es va ficar el públic a la butxaca. De fet, el dia que va començar tot, improvisant un monòleg, la gent no parava de riure i el mateix Dani Mateo, que hi actuava, en veure'l va dir-li al públic: "Estaremos todos de acuerdo en que hoy ha nacido una estrella".
Una estrella que des d'aleshores, va començar a treure el cap no només damunt dels escenaris, sinó també en platós de televisió, també de TV3, per exemple al Tot es mou, on va viure alguna polèmica que altra o al programa Homo Zapping, on Jose Corbacho li va dir que o adreçava el seu camí, o acabaria malament ("Toni, tienes un porvenir brillante. Pero si no te sabes gestionar las fiestas, vas a acabar muy mal"). Moog sempre ha parlat clar, sigui en to de broma o sigui verbalitzant què en pensa del que l'envolta. O com ara, quan ha parlat sobre ell mateix i ho ha fet per abordar el problema que té: les addiccions. Els últims sis mesos ha estat en una clínica de desintoxicació tractant-se de la seva addicció a les benzodiazepinas. En una entrevista exclusiva per a El Periódico, l'humorista català del barri del Raval de Barcelona s'obre en canal per posar damunt la taula la seva lluita: "Es más difícil desengancharse del Diazepam que de la cocaína. Soy un adicto, siempre lo seré. Y los adictos, a veces, buscamos tocar fondo para poder pedir ayuda".
Va tocar fons, i després de les addiccions a l'alcohol o la cocaïna, "las personas que tenemos conductas adictivas nos enganchamos a cualquier cosa". Per exemple, al diazepam per tractar els atacs de pànics fruit de la seva agorafòbia diagnosticada. 120 mil·ligrams al dia, "cuando lo cuento, la gente me dice que en esas cantidades tendría que estar muerto. Me bebía 10 o 12 Red Bull todos los días y 5 o 6 ibuprofenos. Y entré en una adicción brutal". Entre addiccions i la pandèmia el 2020, la feina (i els ingressos) es van esfumar. "Los de Hacienda me metieron un palo de 300.000 euros. Lo perdí todo. Hasta la casa en la que vivo, que me la embargaron y la tengo que ir negociando periódicamente con el banco para ver si en el futuro puedo comprarla otra vez". Arruïnat i en el pic de la seva addicció (comprant també en el mercat negre), i afegint-hi problemes amb el joc, al gener va tocar fons. Ara, després de sis mesos en rehabilitació, en una unitat de patologia dual, on "casi me matan. Porque en 21 días me bajaron de 120 miligrams de benzos que yo tomaba, a cero miligramos. Pensé en quitarme la vida. En suicidarme. Les dije que prefería irme a casa y estar enganchado a las benzos que vivir en un estado permanente de pánico", veu la llum al final del túnel, gràcies també al suport de la seva família i de molts companys de professió.
Ens n'alegrem. I apuntin, el 19 de setembre a l''Oasis Beach' de la platja de Badalona, el tornarem a veure fent el que millor fa: actuar i fer que la gent es peti de riure.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!