De caràcter "molt curiós", concep el seu ofici com "la primera porta d'accés a la informació". La seva passió pel periodisme li ve des de sempre perquè li "agrada molt viatjar, llegir i saber què passa". Londres, París, Nova York o Washington. Aquests són alguns dels llocs en els quals ha viscut, ja que haver estat corresponsal és una de les coses que més l'ha omplert. Per això diu que, encara que no ara, li agradaria molt "tornar a agafar les maletes, un micròfon, una càmera i anar-me'n". Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974) mai no ha abandonat el corresponsal que porta dins. De fet, admet que avui "em veig com un corresponsal que fa una aturada per fer un treball molt important". I és que el 2014 va canviar les cròniques pel plató i els focus per convertir-se en la cara visible del renovat Telenotícies Vespre a TV3.
TV3
Aquesta temporada "ha estat dura" perquè "hi ha hagut moltes situacions de tensió política que han estat especialment intenses". Una temporada que el presentador va començar l'agost de l'any passat, fent un directe "de gairebé deu hores" per informar sobre l'atemptat terrorista que va commoure Barcelona. Un esdeveniment a què el presentador es refereix com "la notícia més forta que un periodista pot donar". Per tot això, el periodista té "moltes ganes" d'anar-se'n uns dies de vacances i poder gaudir dels seus. Però abans Toni Cruanyes ha acceptat parlar en exclusiva amb En Blau.
Toni, t'imaginaves que algun dia arribaries a presentar el 'Telenotícies Vespre' de TV3?
A nivell professional mai no havia estat un objectiu per a mi, però quan se'm va obrir la porta em va semblar una oportunitat innegable per fer periodisme des de la primera fila. El corresponsal és com el cuiner que prepara la notícia, mentre que els presentadors som com els cambrers perquè servim la informació. Trobar-me ara en aquest estadi, de presentar la informació a l'espectador, és un luxe professional. És una oportunitat que estic aprofitant al màxim i alhora em sento molt avalat i estimat pels meus companys de redacció, que són els que es passen tot el dia treballant perquè al final del dia pugui plasmar tot l'esforç que han fet.
Quin criteri utilitzeu per determinar les notícies?
La nostra pròpia experiència i la visió del món, que tenim des de Catalunya, és el que ens porta a triar tots aquells temes que creiem que són importants i d'interès per a la vida quotidiana dels ciutadans. Quan dic importants em refereixo a l'afectació que puguin arribar a tenir amb la vida de la gent. I quan dic interès em refereixo a les històries que fascinen per tenir un element d'aventura i de final incert, que desperten l'interès de l'espectador.
TV3
Us marqueu una línia vermella a l'hora de donar la informació?
No, en cap cas. L'única línia vermella és que la informació sigui segura, verídica i que estigui confirmada. En aquest sentit, sí que fem molta televisió pública i això s'aprecia si ens compares amb les televisions privades. Nosaltres som molt rigorosos en la veracitat del que expliquem i en la pluralitat que oferim en tots els conflictes que tractem.
De totes les entrevistes que has fet, amb quina et quedes i per què?
Em quedo amb l'entrevista que vaig fer a Oriol Junqueras, que va ser la seva última abans d'entrar a la presó. Una altra entrevista amb què em quedaria, pel seu caràcter combatiu alhora que elegant a l'hora de respondre, és amb la d'Inés Arrimadas. Li vaig fer una entrevista com a líder de l'oposició durant el prime time que va durar una hora i va ser dura, però alhora molt agraïda, per la seva capacitat argumentativa. Si em permets, també et diré que va ser molt agradable l'entrevista que vaig fer a Pedro Sánchez quan encara no era president del govern espanyol, encara que les respostes no m'agradessin.
TV3
Si et demano una entrevista amb la qual no et quedaries, quina seria?
La que vaig fer a Jorge Fernández Díaz perquè va ser força tensa. La hi vaig fer quan era ministre de l'Interior i, entre altres coses, parlem de les boles de goma que s'utilitzen a Ceuta contra la gent que vol saltar les tanques. Dic que l'entrevista va ser tensa perquè ell negava la realitat i vaig haver de repreguntar-li diverses vegades.
Abans m'has anomenat Pedro Sánchez, què et sembla el seu càrrec com a president d'Espanya?
M'ha semblat molt lògic, encara que també m'ha sorprès molt la rapidesa amb què s'ha mogut tot després de conèixer la sentència del cas Gürtel. A partir d'aquí, i com sempre passa amb els nomenaments polítics, "wait and see" per veure què succeirà. De tota manera, el seu nomenament ha significat un canvi de to polític molt evident.
TV3
Parlant de polítics, entens les crítiques cap a TV3?
Entenc que forma part de l'estratègia política d'alguns partits, però, no només no la comparteixo, sinó que la denuncio. Nosaltres no tenim res a veure amb la situació política que es viu a Catalunya perquè, en tot cas, expliquem què passa. És més, si a algun polític no li agrada el que està passant, que intenti canviar la realitat i que no acusi els que intentem explicar el que està passant.
D'on neixen les crítiques cap a TV3?
Són crítiques interessades que sorgeixen de la tensa situació política que hem viscut al llarg d'aquest últim any. Les crítiques pretenen buscar explicacions al creixement de l'independentisme i, en lloc d'anar a la base del problema real, es decideix acusar les escoles, els Mossos d'Esquadra i TV3. Això és totalment inacceptable i ho denuncio perquè em sembla molt injust que la gent acusi TV3 de falta de pluralisme, i no es digui res de la falta de pluralisme que hi ha a les altres televisions.
TV3
Les dades del mes de juny tornen a situar el 'Telenotícies' de TV3 com l'opció més vista a Catalunya...
La situació que s'ha viscut aquest últim any ha fet que la gent agafi confiança als formats informatius clàssics. Nosaltres som els que tenim més credibilitat perquè quan passa una cosa greu la gent ens ve a veure. Mentre que per entretenir-se, o passar-ho bé, buscaran un programa més atrevit. Per a mi, és una satisfacció i un premi. De tota manera, el Telenotícies te l'has de guanyar cada dia i en la nova temporada, començarem de zero i ens haurem de guanyar una altra vegada la confiança.
Les xifres posicionen els informatius de Telecinco com els menys vistos...
Parlar de la competència, quan ho fas des del lideratge, sempre podria ser fàcil. De tota manera, no m'agradaria ser crític amb els informatius de Telecinco, Antena 3, TVE... Si es fa una comparació amb la resta de televisions, aquest any, difícilment, es pot dir que TV3 hagi estat poc plural.
Què penses de 'El Programa de AR'?
Entenc que segueixen una estratègia comercial marcada per les seves pròpies empreses. Tant El Programa de AR com Espejo público prioritzen l'audiència a la informació. Per a mi aquest paràmetre no és vàlid, però entenc que no soc ningú per criticar el que fan els altres.
Telezinco
Tot val per aconseguir audiència?
No tot val. Hem de complir un criteri deontològic bàsic que consisteix a explicar la realitat i no inventar-la. Per això penso que tant les televisions públiques, com les privades, haurien de posar més èmfasi en els valors que traslladem als ciutadans. Crec que a Espanya això no es fa i tant Mediaset com Atresmedia transmeten uns valors que no són positius per educar una societat. Uns valors que, personalment, considero bàsics com la solidaritat, l'esforç, que es valori la gent pel seu treball i no pel seu aspecte físic... Penso que, a poc a poc, tot això ha anat fent efecte en els espectadors i, com a televisió, si no tenim cura amb els valors, podem acabar fent més mal que bé.
Et costa combinar la vida professional amb la familiar?
No és fàcil perquè tinc un nen de quatre anys. De bon matí el porto a l'escola, així tinc una estona per poder estar amb ell. Pel que fa al cap de setmana, intento no fer feina i fer una mica menys de vida social, en comparació amb la que feia abans, per poder estar més temps amb el meu fill perquè, de totes les coses que tinc a sobre de la taula, ell és el meu objectiu principal.
Com recordes el moment de confessar la teva orientació sexual?
No em va costar, encara que he de reconèixer que en pocs anys l'acceptació sexual dels homosexuals ha canviat molt. Ara hi ha molts més periodistes, i gent del món de la informació, que expliquen amb naturalitat la seva orientació sexual. Crec que és molt important que els joves, siguin gais o lesbianes, tinguin referents i els utilitzin per adonar-se que la seva situació és normal i que no han de patir. Això també els ajudarà a tenir arguments per poder dir als seus pares el que senten. De fet, per mi, és molt important servir a tota aquesta gent, tant nois com noies, que busquen referents més enllà del món de l'espectacle.
Fa falta més feina amb els drets de la comunitat LGTB?
En aquest sentit, tant Catalunya com Espanya han fet camins paral·lels i penso que poden servir d'exemple per al món. Estem avançats, quant al reconeixement de la diversitat sexual, i crec que s'estan fent esforços perquè tot es normalitzi i la gent pugui ser més feliç sent com és. Tanmateix, no ha d'abaixar la guàrdia i de continuar denunciant els atacs homòfobs. A més, penso que s'haurien de naturalitzar algunes realitats, que costen més de visibilitzar, com pot ser la transsexualitat.
És important que se celebrin actes com el Dia de l'Orgull Gai?
Crec que la reivindicació del Dia de l'Orgull encara té vigència. Tanmateix, la batalla del col·lectiu homosexual, lèsbic i transsexual es fa cada dia amb la personalitat de cada un i els petits actes de no discriminació.
Alguna vegada t'has plantejat pujar a una carrossa de l'Orgull com va fer Jorge Javier Vázquez?
No [riu]. A les manifestacions hi he assistit com a públic, he firmat algun manifest, però mai no m'he atrevit a pujar a una carrossa. Però ni en l'Orgull Gai, ni en el carnaval del meu poble. Prefereixo una mica més de discreció perquè totes aquestes coses em generen dubtes [riu].
Què et sembla que a Hongria hagin cancel·lat el musical de 'Billy Elliot' per fomenar l'homosexualitat?
Em sembla fatal. En els últims anys hem vist com, en alguns països, els drets bàsics de la gent s'estan atropellant per uns clixés conservadors caducs que pensava que ja havíem deixat enrere. La polèmica del musical em demostra que no ha d'abaixar la guàrdia ni amb la llibertat d'expressió, ni amb la llibertat de cadascuna de les persones de ser com vulguin ser. No es pot acusar a l'estranger, o a algú amb un color de pell diferent del teu, de tots els danys que succeeixen en una societat perquè és una eina populista que utilitzen molts països europeus, i també nord-americans, per construir un discurs que és fals i, alhora, molt perillós.
M'esmentes la gent amb diferent color de pell, com has viscut l'arribada del vaixell d'Open Arms al Port de Barcelona?
La situació que està vivint la gent del nord de l'Àfrica, que travessa la Mediterrània per arribar a Europa, és el gran drama de la nostra època. És més, crec que tot això sortirà als llibres d'història i llavors pensarem: "Com vam poder permetre, com a societat i com a continent europeu, que tot això passés?". Aquest any, 1.400 persones han mort a la Mediterrània mentre intentaven arribar a Europa. Com podem permetre això? La veritat és que la situació m'indigna.
Molta gent també es va indignar amb la decisió del jutge Llarena d'empresonar els polítics catalans, quina opinió tens al respecte?
No té sentit que hi hagi gent que sigui a la presó pels seus ideals polítics. Dit això, entenc que és una qüestió polèmica, amb la qual alguns partits estan a favor i d'altres en contra. Jo, com a editor del Telenotícies, no puc posicionar-me, ni expressar la meva opinió. De tota manera, penso que la gent ha de ser lliure per expressar les seves opinions polítiques i no em sembla de país democràtic que hi hagi gent a la presó pels seus ideals.
Efe
Què et sembla que hagin estat ressituats en presons catalanes?
Em sembla una bona notícia. De tota manera, crec que és tard i que fa molt temps que els presos polítics catalans haurien d'haver estat traslladats a Catalunya.
Dels polítics que es troben en l'exili, què en penses?
Em sembla molt trist que hi hagi gent que hagi hagut de marxar a l'exili per les seves idees. Això demostra que hi ha molt camí a recórrer per part de la democràcia espanyola.
Com creus que se solucionarà tot?
La solució al conflicte català serà difícil, però crec que hi ha espai per a l'entesa de totes les parts. Una entesa que pugui fer que els que són a la presó puguin sortir-ne, que els que són a l'exili puguin tornar i que la gent pugui fer la seva vida normal i desenvolupar els seus idearis polítics, tant al Congrés dels Diputats, com en el Parlament, en un míting o en els Ajuntaments. Penso que aquesta és l'única solució a la crisi que es viu a Catalunya.