Fa molts anys que els oients sabem que paga molt la pena escoltar cada tarda, aquesta temporada de 15h a 19h, Toni Clapés i el seu Versió RAC1. El periodista català és el rei de les ones a Catalunya a les tardes, gràcies al seu estil inconfusible, a la seva mordacitat i al seu talent per trobar el tempo perfecte a cada situació. Condueix el programa amb mà mestra i sap ser el contrapunt perfecte a la troupe de col·laboradors que l'envolten. Però a més, Clapés és d'aquelles persones que també paga la pena llegir perquè no parla debades.
Toni Clapés (@versiorac1)
Com l'entrevista que ha concedit al diari del seu grup, La Vanguardia, a la secció de 'La Contra'. Clapés revela les seves idees de cara a un Total Media que barregés a l'uníson ràdio, imatge, textos i reacció dels seguidors. Parla sense embuts del mitjà que l'ha catapultat entre els més grans i de com mira d'aplicar-se a ell mateix una consigna gravada a foc que sovint haurien d'aplicar-se molts altres, a la ràdio o a qualsevol altre mitjà: "els periodistes ens hem tancat cadascun en un mitjà i una postura de partit: el periodista s'ha esponsoritzat. En el meu programa sabem que és massa fàcil fer gracietes des d'una sola postura: cal fer-les des de totes".
Toni Clapés (@versiorac1)
També parla del Barça i del seu president, un Bartomeu que "fa dos anys hagués marxat del Barça com un senyor; no se'n va anar i ara s'arrossega cap al seu final ... El mateix li va passar a Pujol: no va saber anar-se'n a temps i es va emmerdar". I és que el locutor també ha verbalitzat afirmacions demolidores sobre la classe política actual que l'envolta, a anys llum, segons el seu parer, de la que hi havia en aquest país fa uns anys: "Abans quan entrevistava Felipe González, Pujol, Maragall ... Fins i tot al PP: Josep Piqué ... Amb tots aprenies. I ara m'avorreix tant de postureo banal". Ho diu algú que li va passar pel cap ser alcalde de Barcelona ("a que no ho faria tan malament?").
Toni Clapés (TV3)
Clapés, tip d'entrevistar polítics que avui en dia el deixen fred: "Qui tingui memòria recordarà que el debat polític tenia un contingut que ara es queda en mera gesticulació". El periodista posaria en vereda la classe política d'aquest país amb preguntes com la que dirigeix a la dreta espanyola: "La dreta espanyola no podria donar-nos una estadista com Merkel? Tinc preguntes semblants per a tots els altres". Aquest país, possiblement aniria molt millor amb més Tonis Clapés i menys polítics com els que hi ha avui en dia.