Més pa que formatge. Aquest seria el resum gastronòmic de la que ha estat la gran boda mediàtica de l'any, la de Tamara Falcó i Íñigo Onieva. Diem gran per diverses raons; la primera per la tabarra que ha suposat tot el procés de casar els marquesos de Griñón, però també per la magnitud XXL dels detalls del casori. Molta ínfula, una exclusiva milionària, vestits de Carolina Herrera o el menú del convit, a càrrec del restaurador Eneko Atxa, un geni de la cuina amb diverses estrelles Michelin. El basc va confeccionar una proposta molt VIP, però digna de la Buchinger. Aquella nit del 8 de juliol se sentien veus d'insatisfacció dels convidats, la teca era exigua. Van passar molta gana. "Se tiraban a las hamburguesas en la recena", ha confirmat la gran protagonista i organitzadora de l'esdeveniment, la Tamara. És oficial.
La Falcó ha hagut de reconèixer aquesta pífia durant la seva reaparició mediàtica a 'El Hormiguero' d'Antena 3. Després d'un viatge de noces safarístic i polinesi a tot drap, i d'unes vacances posteriors per descansar de tant descans (redundància feta expressament), la Tam tornava a fitxar. Ocupava el seu lloc a la tertúlia de l'espai de Pablo Motos amb els seus partenaires habituals, Cristina Pardo, Juan del Val i la seva dona Nuria Roca. D'acord, no és que sigui una feina per esllomar-se, però per a ella ja és prou. I a més a més, en aquesta rentrée hauria de suar una mica més. Tocava donar la cara i repassar la boda. I quin repàs.
Pensin que tots els companys de plató de la filla de la Preysler van assistir a l'enllaç, podien parlar amb propietat. I si és ben cert que la majoria dels comentaris eren laudatoris, tipus què bé tot, oleole, també va rebre alguna pulla humiliant. La primera, la de Nuria Roca. La frase que ho definia tot, gastronòmica, fisiològica i tafanerament parlant: "Cometí el terrible error de no comer los aperitivos para guardarme para la cena". Pensava que amb el tiberi final de l'Eneko compensaria el dejuni dels fantàstics entrants a disposició dels presents, 20 creacions úniques i molt gustoses. No va ser pas així. El sopar va ser lleuger com una ploma. Per què? Perquè els nuvis van ser garrepes: "Íñigo quería solo cocktail y yo le dije que hiciéramos una cena rápida". Els van matar de gana. Per això hi havia bufetades per les burgers de matinada, amb el seu formatge i cansalada, per no desmaiar-se amb la barreja d'inanició i aigua amb misteri. Lleig.
La Tamara, ja saben com és la senyora, deia això: "Yo ni cené, estaba tan contenta y fue todo tan bonito, ver a tanta gente que quiero y que se molestaron por ponerse guapos y venir aunque la ceremonia sea larga y la comida escueta…” A sobre, amb recochineo. Què n'hi havia? Doncs "quisquillas con esencia de hierbas" com a primer plat principal, després un colomí rostit amb tòfona, tremolós de bolets, nyoquis d'Idiazabal i estofat de blat, i a les postres xocolata, oli i sal. Ja poden imaginar-se que, tractant-se d'un xef tan reputat, les racions serien minimalistes. Un sospir de quisquilla, un trosset de colomí, un miratge de xocolata. Tot el contrari al que passa en les bodes, on t'han d'omplir bé la panxa per aguantar dancings i altres. El rum-rum era generalitzat, decepció i sorolls gàstrics.
En definitiva, que molts haurien donat tot el que tenien per demanar un Glovo. Coses de pjjos.