Un mes a la comunitat de veïns i Tamara Falcó ja és la més popular de la urbanització. L'arribada de la marquesa i Íñigo Onieva al polèmic àtic de luxe dissenyat per l'arquitecte dels famosos Joaquín Torres ha revolucionat les zones comunes. És l'habitant més VIP, famosa i pija de tots. També, però, la més classista i sovint maleducada. Molt de col·legi per a rics i valors ultracatòlics, però la Falcó és incapaç de dominar la seva llengua. Una que, quan convé, es deixa l'accent esnob i embafador i dispara amb bala. Acaba d'afegir una nova víctima al seu historial, després d'haver buscat raons amb el mateix arquitecte Torres o amb les exdissenyadores del seu vestit nupcial. La diana s'ha col·locat ara sobre una veïna. Una d'edat avançada, més concretament. Li ha faltat al respecte amb aquella alegria, i a més a més de manera pública.
Tan pública com que ho ha fet a les pàgines de la revista '¡Hola!', la seva bitàcola personal i on són capaços d'executar els massatges més inversemblants. La Tamara, que és a Miami amb el marit i la resta del clan Preysler, no ha deixat de tenir presència a la publicació aprofitant les festes de Nadal. S'havia d'estirar l'enorme suma de diners que li van pagar per l'exclusiva de la boda. La temàtica és la nova vida del matrimoni al seu niu d'amor de Puerta de Hierro, a tocar de la casa de la mama Isabel. Pel que pugui passar, ja saben. Els majordoms sempre li poden donar un cop de mà. Malgrat que entre viatges, escapades gastronòmiques i merescudíssim descans de tant d'estrès, i que trobi l'habitatge d'1,5 milions d'euros petit, tot és fantàstic i meravellós. Tot menys una dona.
Després d'assegurar-nos que els seus nous veïns són "superdiscretos, amables y muy educados", fins i tot la canalla "son una gozada", la Falcó fa una menció especial a la seva nova arxienemiga, que li ha picat el crostó per una porcada referent als seus gossos. La senyora li retreu que no recull les deposicions dels animals, "estoy hasta las narices de que dejéis las cacas de los perros", a la qual cosa la socialité replicava "oiga, señora, las recojo siempre. Acabo de hacerlo". Ella o els seus servents, clar. Per tot això, no té cap inconvenient de dir que la dona "está amargada", un gest d'una enorme classe i empatia, on vas a parar. No contenta amb la primera bufetada, li ha propinat un parell més de regal. Tot justificant-se, que és de les pitjors coses que pots fer. Fatal.
Segons la Tamara, la seva opinió és la mateixa que la de la resta de la comunitat. La senyora té una llegenda negra, i ella l'esbomba sense cap inconvenient: "Esa señora grita a los niños. Está harta de ellos y de todo. Es para decirle: 'Oiga, es lo que tiene residir en una comunidad de vecinos, que hay que convivir'". La reina de la convivència ha dictat sentència. Una dona que ha viscut sempre en un castell emmurallat, ara dona lliçons d'urbanitat a la resta de la humanitat. Tamara, ubica't. Sabem que és difícil, només cal fixar-se en l'estil de vida d'Íñigo Onieva per comprovar que aquest parell no són d'eixe món. Però que vigili la Tam, perquè aquella dona segur que és lectora de la seva revista de confiança. I haurà vist i llegit les boniques paraules que li dedica la nouvinguda amb ínfules. Tant de bo un 'La que se avecina' a la pijíssima Puerta de Hierro. Això o '13 Rue del Percebe'.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!