El 12 de març de 1981, fa quaranta anys, un grup que alguns considerarien intel·lectuals, però que quan els veus i els escoltes semblen més aviat cromanyons, van impulsar el que es va conèixer com a Manifiesto de los 2.300. Entre ells, Federico Jiménez Losantos, Benjamín Oltra o Amando de Miguel. Van publicar un text que duia per nom Por la igualdad de derechos lingüísticos en Cataluña i denunciaven discriminacions de la llengua castellana a Cataluña. Els sona? Un disc ratllat que fa temps que belluga i que 40 anys després, continua igual per part de gent que deu viure en una Catalunya imaginària.
Federico Jiménez Losantos
Ha passat el temps, però la brossa entre les elits intel·lectuals espanyoles roman. Després de quatre dècades, aquella queixa en forma d'escrit es reprèn ara per una altra encapçalada, tal i com publica el diari El País, pel filòsof Fernando Savater i l'escriptor Mario Vargas Llosa, el capitán España, el defensor de la causa patriòtica i assot de l'independentisme. Un premi Nobel de literatura que potser també el mereixeria en estupidesa humana. Algú que ha verbalitzat, i s'ha quedat tan ample, que "Gracias a la Hispanidad varios cientos de millones de latinoamericanos podemos entendernos porque nuestro idioma es el español. Qué terrible hubiera sido que todavía siguiéramos divididos e incomunicados por miles de dialectos " o "El español, idioma universal, está hoy disminuido, silenciado, preterido ante lenguas locales que hablan minorías".
Mario Vargas Llosa (Antena 3)
L'home que deu tenir tatuat a la natja dreta, sempre la dreta, la frase "El castellano está en peligro", rubrica un manifest que subscriuen 500 intel·lectuals més contra l'independentisme. Entre els signants de l'escrit, presentat aquest divendres, a banda d'ells dos i els impulsors del 1981, s'hi ha sumat el bo i millor de cada casa: Rosa Díez, Cayetana Álvarez de Toledo, Luis Alberto de Cuenca, Rafael Arias-Salgado, Félix de Azúa o Fernando Sánchez Dragó. La créme de la créme. Segons explica el citat mitjà, el document del 2021 pretén "recoger el mismo espíritu que impulsó el de los ochenta y hace hincapié en la defensa de la lengua castellana frente a la 'normalización del uso' del catalán". Parlar català a Catalunya. Sacrilegi.
Vargas Llosa i Pablo Casado (Efe)
El text reivindica la llengua espanyola i també parla en clau política i social: “Esta situación ha llevado a la división, la inseguridad, la decadencia económica y a un retroceso social que empieza a afectar a una mayoría de catalanes. En Cataluña se están atropellando derechos constitucionales, tanto lingüísticos como cívicos, en numerosos espacios y de diversas formas”. Com acaba la carta als reis? Amb un “Defender España es defender el bien común”, amb tuf de ranci. I qui ha respost a Vargas Llosa i companyia? El gran Suso de Toro.
Suso de Toro i Helena Garcia Melero al 'Tot es mou' (TV3)
L'escriptor gallec que viu a Santiago de Compostel·la i denuncia les injustícies d'aquesta Espanya que menysprea i penalitza la diferència, i tertulià ocasional al Tot es mou de TV3, ha ensorrat els signants i intel·lectuals amb una sola frase. Dues preguntes: "¿¿¿Otra vez ??!!! ¿Y sois quinientos aún?"; una certesa: "Con la cancha que os dan, deberíais sumar más..."; i una reflexió final lapidària i carregada de sarcasme: "Queridos, me parece que sois unos intelectuales muy poco convincentes".
Meravellós. Si hi hagués un manifest en favor de Suso de Toro i les seves respostes als intel·lectuals reaccionaris que campan por España, seríem molts els que signaríem.