Mario Vargas Llosa és peruà però té la nacionalitat espanyola. No la va adquirir per casar-se amb una espanyola ni per residència sinó per una concessió discrecional del govern de Felipe González l'any 1993. Agraït, escriu, com el columnista més ben pagat d'Espanya, al diari El País. Aquest diumenge publica la columnaHispanidad ¿mala palabra?, on s'apunta a la tesi de Pablo Casado: la hispanització de Sud-amèrica és la fita més important de la Història de la Humanitat. Genocidi cultural i ètnic? Bajanades. Hi escriu "Para cualquier latinoamericano, la crítica a la conquista de las Indias tiene la obligación moral de ser una autocrítica", és a dir que els espanyols van fer-hi matances ètniques i culturals però els descendents dels assassinats han de fer autocrítica. Com els que van rebre cops de porra l'1-O.

vargas llosa preysler efe

EFE

Els habitants del continent van ser hispanitzats, ell en diria "descoberts" amb una visió supremacista. Descobrir no es va "descobrir" res. Ja existia tot abans de 1492. Vargas Llosa tira de tòpics "Eran todavía sociedades bárbaras, donde se practicaban los sacrificios humanos". És a dir, gràcies Cristòfol Colom que ens van matar espanyols i no els caníbals de la selva. Tota la columna desprén un tuf d'agraïment llepa a Espanya i superioritat moral amb els pobres indis amb taparrabos i fletxes. I com no, agraeix la desaparició de les llengües indígenes i que tots parlin castellà, llengua que ha permés el Nobel fer-se ric: "Gracias a la Hispanidad varios cientos de millones de latinoamericanos podemos entendernos porque nuestro idioma es el español. Qué terrible hubiera sido que todavía siguiéramos divididos e incomunicados por miles de dialectos ". Entre Casado i Rivera.

rivera vargas llosa efe

EFE

vargas llosa preysler toros GTRES

GTRES

Acaba l'article dient "Hispanidad, dicho sea de paso, ahora rima con libertad". I també amb "mezquindad"