El passat dimecres es va commemorar el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència Contra la Dona. Un dia que hauria de servir perquè acabem d'una vegada per totes, no només els 25 de novembre, sinó la resta de dies de l'any, amb una xacra vergonyant. Durant tot el dimecres es van succeir actes per conscienciar que entre tots hem d'aportar el nostre gra de sorra per acabar d'una vegada per totes amb la fastigosa violència masclista. Una de les que s'hi va referir va ser la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que va arrencar a plorar quan feia una crida a la unitat feminista:
A Espejo público han estat analitzant el moment i si és de rebut o no que una representant política es trenqui d'aquesta manera. Qui s'ha mostrat més sever ha estat Francisco Rosell, director d'El Mundo, per dir que “los ciudadanos quieren que los ministros resuelvan tus problemas. Imagínate que el ministro del Interior, Fernando Grande Marlaska, se hubiera puesto a llorar por la situación de la inmigración en Canaria”. I a Susanna Griso se li ha carregat el pap. La presentadora del programa ha volgut sortir en defensa de Montero, de Marlaska i de qui sigui que algun dia s'emocioni en plena demostració de les seves funcions.
'Espejo Público' (Antena 3)
Argumenta Griso que no passa res i que això els humanitza. I per mostra, la confessió que ella mateixa ha fet del darrer cop que s'ha emocionat tant que gairebé arrenca a plorar davant les càmeres. I no fa gens d'això. El mateix dimecres, quan entrevistaven un jove pescador que es va llençar a l'aigua a rescatar els immigrants que arribaven a Lanzarote: "Salvó a una serie de personas de una patera, pero se le quedaron otros. Dijo que escuchó a un niño llorar y cuando volvió ya no lo vio. Me entraron unas ganas terribles de llorar, hice un esfuerzo de contención enorme. Que me hubieres dicho, ¿que hay que llegar al plató de televisión llorada? Que 'Qué poco profesional, Susanna, ¿cómo puedes llorar por eso? No siempre puedes hacer un ejercicio de contención, Paco”. I la resposta de Paco, penosa: "Es que él (el noi de Lanzarote) lo ha vivido en primera persona"... Ara resulta que si no ets el protagonista d'una desgràcia no et pots venir avall...
El dia que algú no pugui emocionar-se públicament perquè no toca, i més, per un tema com la violència masclista o les morts humanes, haurem tocat fons com a societat.