Susanna Griso malda aquesta temporada per fer que el seu Espejo público pugi d'audiència. Han substituït la part final del programa i el que abans era "El laberinto" amb molta política i antiindependentisme, ara és una secció de cor. I no se'n surt. Ni Griso sap de cor ni els espectadors el busquen a Antena 3. Però Planeta vol tirar per aquí per intentar derrocar Ana Rosa. Impossible. Griso és portada de Diez Minutos i explica aspectes de la seva vida familiar que la fan més propera.
La part més emotiva és la de la seva tercera filla, la que va adoptar a Costa d'Ivori. Dorcette és menor i en preserva sempre la cara, però es nota que és el seu ullet dret: ¿Qué sintió cuando tuvo a su hija adoptiva, Dorcette, en brazos? Griso: "Me emociona pensarlo, porque sentí lo mismo que cuando tuve a mis hijos biológicos. Una emoción enorme, una sensación de pensar que es piel de mi piel, sangre de mi sangre, ya que de alguna manera estaremos unidas para siempre. Tenía claro que iba a sentir lo que sentí, pero no sabía si sería recíproco". No es pot dir millor.
Afegeix: "Me preocupaba que como sólo hablaba francés se sintiera triste o le atemorizara la nueva situación, pero no, la complicidad es total. Le tengo gran admiración porque son niños supervivientes, con historias personales duras". Complicitat i admiració d'una mare a una filla petita. I la pregunta sobre com parlen amb tantes llengües a casa. De manera natural: "Mis hijos, entre ellos, tan pronto hablan catalán como castellano y Dorcette, en francés y en castellano, todos somos bilingües. Mis padres también lo eran, tengo hermanos con los que hablo indistintamente en catalán o en castellano: hay gente a quien eso le parece delirante pero en Cataluña es bastante habitual".
GTRES
La nena és guapa fins a dir prou. Els paparazzi serveixen imatges de la menor que no es poden publicar sense pixel·lar. Però Dorcette ja va a desfilades de moda. I és tan llesta que és pixel·la sola. Pensen diferent, parlen diferent i s'admiren. Una família exemplar.