És difícil recordar totes les joguines trencades que participen a 'Supervivientes'. Telecinco realitza una edició a l'any amb uns 16 concursants, alguns de més anònims que d'altres. Segurament recordareu el pas de Loly Álvarez per l'illa. Després del seu pas pel concurs va desaparèixer de la petita pantalla, però ha tornat a ser notícia pel seu problema de salut. La cantant va confessar que "vaig arribar a pensar que em moria". L'artista es va desplaçar fins al centre sanitari per sotmetre's a una revisió perquè no es recuperava d'un refredat de pit que li va durar tres setmanes. "Em costava respirar", va dir. El personal d'atenció primària el va derivar ràpidament a urgències, on li van realitzar un ecocardiograma. "Em van dir que el meu cor estava al 25% i que estava tan feble que podia parar en qualsevol moment", unes esquinçadores paraules que la van deixar gelada.

Va tenir por. "Et diuen la paraula mort sobtada i qualsevol es posa en la pitjor de les situacions". Tanmateix, Loly Álvarez no es va rendir i va lluitar per la vida. "Vaig començar un tractament -que és per tota la vida- bastant dur. Els quatre primers mesos vaig estar sense poder aixecar-me del sofà. No m'estirava dempeus". "És una medicació que fa que les pulsacions siguin baixes perquè el cor no bategui de pressa", explica l'artista en conversa amb ABC.

Loly Álvarez necessito ajuda psicològica

"Et trobes tan malament que creus que moriràs. És molt dur anar-te a dormir i no saber si es farà de dia. També no saber si quan et despertes, arribaràs a la nit", confessa. Van ser uns mesos especialment difícils, Loly no era capaç de digerir la situació pels seus propis mitjans, així que va demanar ajuda psicològica. I és que just després de diagnosticar-li la malaltia, va morir el seu pare. "Primer va ser la meva malaltia, després -al març- va morir el meu pare i a l'octubre, dos dies abans del meu aniversari, va morir el meu gos". "Ha estat un any horrible", sentència.

Loly Álvarez va portar la malaltia en la més estricta intimitat. No va voler preocupar ningú, només al seu entorn més proper. "Viure amb la mort sotjant en cada moment és molt fort. I no saber si l'anava a aguantar". Però la seva fèrria lluita ha fet que avui pugui dir que "el meu cor és més fort i puc començar a fer una vida normal. He estat fent rehabilitació cardíaca".

Segons els metges es tractava d'una cosa genètica. "Hi ha moltes persones que estan passant el mateix que jo. No entenia per què m'havia passat això perquè jo sempre he estat esportista, he seguit una alimentació sana i no he begut alcohol. És per un gen". "He estat en mans de l'equip de cardiologia de l'Hospital Universitari de Toledo. No tinc prou paraules per agrair com m'han tractat i ajudat", expressa una emocionada Loly Álvarez.

Tot això li ha servit com una lliçó de vida. "He après a valorar el realment important. No se sap el que es té fins que veus que pots perdre'l. Valoro aixecar-me cada matí, prendre cafè o veure el sol. T'adones com de bonica que és la vida. Perdem el temps en aconseguir tantes coses... Això m'ha canviat totalment".