Als anys vuitanta, Sonia Martínez era molt més que una cara bonica a la televisió. Per a molts, era com de la família. La seva presència diària a les llars espanyoles feia somriure nens i adults per igual. Als seus tot just vint anys, conduïa alguns dels programes infantils més populars de l'època. Ho tenia tot: carisma, futur i una carrera en ascens. Va ser una revolució. Però la història de Sonia no és una d'èxit, sinó una d'aquestes en les quals, després de tocar el cel, el protagonista cau als inferns.
La brillantor inicial de Sonia Martínez es va anar apagant per l'explotació i el judici social. Unes fotos robades durant unes vacances la van mostrar fent topless, una cosa que en plena Espanya postfranquista va ser rebut com un escàndol imperdonable. Sonia no es va amagar i va respondre en mode rebel. Va decidir posar nua per a una revista i reclamar el seu dret a mostrar el seu cos sense vergonya. Però aquest gest de llibertat va ser l'inici de la seva caiguda i condemna.
Sonia Martínez, com tants altres, va tocar el més alt del cel, però va caure en picat als inferns
TVE la va apartar de la programació infantil sense contemplacions. Oficialment per les imatges. Però segons la mateixa Sonia, per negar-se a acceptar proposicions sexuals d'un alt càrrec. En qualsevol cas, va ser l'inici del descens irrefrenable. La festa i la nit van substituir al plató. La solitud es va convertir en companya. I l'heroïna, en l'ajuda per a desconnectar.
El que passava en el seu entorn tampoc ajudava. La seva mare, greument malalta, va morir als seus braços. Sonia mai no es va perdonar no haver estat més present. Aquest episodi la va arrossegar al més profund. Va intentar mantenir-se a la superfície, fins i tot va demanar feina i ajuda públicament, però ningú no va voler mirar més enllà del seu passat mediàtic.
Tot Espanya va lamentar la seva pèrdua el 1994
Sumida en l'addicció, va perdre tot allò material, però el més dur va ser perdre el seu fill. El va tenir amb 27 anys. I incapaç de cuidar-lo, el va lliurar als serveis socials. En els últims anys de la seva vida, sobrevivia prostituint-se, mentre compartia sostre amb un desconegut que va conèixer una nit treballant. Continuava venent la seva història a revistes, però ja no quedava res de l'estrella que va ser. Només una nina trencada que encara, malgrat tot, somiava recuperar al seu fill algun dia.
Un somni que no es va complir. En les seves últimes entrevistes, Sonia va explicar relats punyents. Va confessar la seva rutina: punxar-se no per col·locar-se, sinó per no morir de dolor físic. Va admetre haver mentit, robat i enganyat per un pic. Va ser també una de les primeres a parlar públicament de ser portadora del VIH, en un país on la paraula sida encara es pronunciava en veu baixa. A finals d'agost de 1994 va ingressar a l'hospital i ja no en va sortir. Quatre dies després va morir, als 30 anys, sola, oblidada i estigmatitzada.