Joel Joan agrada. Molt. Però agrada sobretot al públic i no tant a directors de TV3 ni als directors de teatre. Les seves tres sèries són èxits, Plats bruts, Poca misèria i El crac. Les seves obres de teatre exhaureixen les localitats, com Escape room 2 ara en cartell. I la seva pel·lícula adaptant la primera part de l'obra també va ser un èxit del cinema català. Malgrat això, costa molt veure a Joel Joan fer noves sèries de TV3 o protagonitzant obres de teatre que no es produeixi ell mateix: per què el gremi no el contracta? La segona temporada d'El crac va acabar l'abril de 2017. Des d'aleshores res, el buit total a TV3. Ni l'esperada tercera temporada d'El crac ni cap altra sèrie ni res. Coproduir-li Scape room la pel·licula, entrevistar-lo a tots els magazines i convidar-lo a la Gala dels 40 anys de TV3. Però contractar-lo, no. Abans de posar-se guapo per la gala que es va gravar dimarts a la nit i s'emetrà divendres en diferit va passar per Planta baixa.
Divendres veurem Jordi Évole, Santi Millán i Jose Corbacho, tots de la troupe Buenafuente, Carles Francino o Mari Pau Huguet. Falten molts noms de 40 anys, ja veurem si apareixen en persona o en vídeo. Estarem atents. Joel Joan no hi podia fallar, el primer galant de culebrot, de Poble nou, el primer cliffhanger de TV3, Ferran Aiguader en coma, i el primer gran actro/director/productor amb sensibilitat de país, indepe desacomplexat, i estrella, parella d'Anna Sahun i pare de tres filles. El persegueix la llegenda negra de ser difícil a la feina. Ho va respondre a Agnès Maqruès.
Joel Joan no es posa d'acord amb Sigfrid Gras ni quan era el 2 de Vicent Sanchis ni ara: "És molt satisfactori tenir el director de TV3 per parlar de fer coses, ja fa temps que hi parlo però les coses que li presento no li acaben mai de fer el pes. No hem arribat mai a cap acord", tot un dard disfressat de bona educació. Tampoc va ser fàcil que li compressin Plats bruts, va ser Andreu Buenafuente qui ho vas exigir a TV3 com a pack de Malalts de tele i la sèrie de Joel Joan i Jordi Sànchez. Què hi ha del cert en la llegenda negra de Joel Joan: "Treballar amb mi és pesat. Tinc mala fama, de polèmic, de difícil, de noi molt exigent. Estic aprenent a treballar més relaxat, no posant tanta pressió a mi i als altres. Soc un tarat, jo no estic bé. A la feina sempre li he donat una importància que no té. He treballat molt i obsessivament, volia fer coses xules, treballava molt i vivia poc. Ara descobreixo com viure la vida, fer coses quan no treballo. Tinc un transtornet obsessiuet. I no cal. Les coses surten posant-te menys estrés a sobre ni voler enlluernar tothom. La part bona és que fas Plats bruts i 25 anys després aguanta i la gent s'ho mira".
Joel Joan dispara al gremi: "Em sento ben tractat pel públic. El públic em salva, perquè dins la professió no aixeco grans passions. No em sona molt el telèfon per fer coses. Sé per què: soc una persona amb una personalitat no submisa. Davant un director faig preguntes que poden incomodar-lo. Soc un tiu incòmode en general i els directors teatrals pensen quines ganes tens de fotre al teu espectacle Joel Joan i que te la liï per qualsevol costat". En un teatre català ple de capelletes, la d'Àngel Llàcer, la de Lluis Pasqual, la de Mario Gas, la de Carol López... Joel Joan no entra dins de cap. És un vers lliure. Molt lliure. Grandiós Joel Joan.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!