Any 1986. A Catalunya Ràdio s'emet el programa Fil directe amb la gran Sílvia Coppulo. Un programa que compta amb la participació dels oients, que fan preguntes als convidats, que són de molts àmbits diferents: polítics, esportistes, actors... Es feia a la una del migdia i un dia, els convidats van ser la parella d'humoristes Tip i Coll (Luis Sánchez Polack i José Luis Coll), aquell parell que anaven vestits de negre, amb barrets peculiars. Actuaven a la sala 'Scala' del Passeig de Sant Joan de Barcelona, motiu pel qual se'ls va entrevistar, no als estudis de Catalunya Ràdio, sinó al Col·legi de Periodistes. "Arriven tard... i aviat, es giren", vaja, que es posen de cul, com se sol dir. Ho han recordat al magnífic i nostàlgic Dies de ràdio de l'emissora pública catalana, amb la mateixa protagonista. Un document que paga molt la pena.
"Vaig patir molt, llavors", comença recordant la Sílvia. "Quan l'escolto, penso en les circumstàncies que vivíem llavors i en les que vivim ara i n'hi ha algunes que són comunes". La Sílvia recorda que ja els va costar trobar un dia que els anés bé a aquest parell anar al programa. Finalment van anar, la Cóppulo els hi comença a fer preguntes en català, i Coll comença a emprenyar-se: "Las personas que nos están preguntando, ¿saben hablar castellano o no?". Resposta de la Sílvia: "Doncs miri, en aquest país tothom sap parlar castellà, però el nostre idioma és el català". "Ya, pero como el nuestro no lo es, yo prefiero que si saben castellano, me lo pregunten en castellano. Si no sabe, bien. Pero si es porque no quiere, entonces yo me niego a seguir contestando. Porque es que si no, pienso que es un desprecio para mi idioma, y si es un desprecio, no lo admito".
Com va dir fa poc el Joel Joan, a Coll li podrien haver dit: "A veure si enteneu això, ñordets. Nosaltres no parlem català per no parlar espanyol, parlem català perquè és la nostra puta llengua, sou vosaltres els castellans que no parleu català per ideologia. Apa nanit". La Sílvia va ser més diplomàtica: "Usted se equivoca. No se trata de ningún desprecio. Nosotros queremos dar prioridad a nuestros oyentes y que se expresen en su idioma y después yo se lo puedo traducir y no hay ningún problema". Anys després, la periodista té clar que "hi havia un rerefons de dominació. Ara em tremola la veu i tot, ploraria, però aleshores vaig aguantar, la situació era molt tensa. Però jo estava convençuda del que feia. La llengua mai ha estat un problema. No m'enganxaré en la teva provocació".
"La centraleta bullia, hi havia col·lapse a les línies telefòniques", diu ella. Tornen a posar preguntes d'aquell dia i Coll, erre que erre: "Yo, si no hablo catalán, si no es mi idioma, ¿por qué me obligan a entenderlo? Están genozitando mi idioma, y no lo admito. Es un desprecio al castellano. Y a partir de ahora, ni traducido contestaré una pregunta que no se me haga en castellano"... Els oients segueixen trucant i parlant en català i que si als Tip i Coll no els hi agrada, que s'hi posin fulles. Meravellós.
Un document sonor que han recuperat a l'excel·lent Dies de ràdio de Catalunya Ràdio, i que paga molt la pena recuperar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!