Per a Freud, la civilització no augmenta la llibertat humana, sinó que la redueix. Segons la seva teoria, perquè una societat funcioni, amb les seves normes, lleis, convivència, els individus han de limitar els seus impulsos, desitjos i comportaments. Amb tal de viure en comunitat, renunciem a una part de la nostra llibertat individual. Fa milers d'anys enrere no existien aquestes lleis fetes per a la convivència. Parlava d'un estat primitiu hipotètic. En el seu estat, cada persona podia actuar segons els seus desitjos o impulsos. No hi havia cap moral que digués si una acció estava bé o estava malament. No existia una autoritat que reprimís conductes. És cert que hi havia una llibertat total, però també un gran perill perquè res no estava regulat
La civilització introdueix regles. Et diuen el que has de fer i el que no. Reprimeix, una persona ha de contra els seus impulsos. Agressió, sexualitat, impulsos egoistes, desig de domini. Hi ha una autoritat que posa lleis, institucions i normes socials. D'aquesta manera s'aconsegueix seguretat, estabilitat, cooperació i una cultura. Però renuncies a la satisfacció immediata d'un desig.
Un individu ha d'exercir un cert autocontrol per garantir la convivència amb els altres
Posem per exemple un nen petit que sempre sol demanar tot el que veu i fa qualsevol cosa per aconseguir-ho, encara que hagi de fer rebequeries a terra fins a esgotar la paciència dels pares. Aquesta és la llibertat absoluta, abans de la civilització
En una vida adulta no et pots posar a fer rebequeries per alguna cosa que no et surt bé. No pots cridar si et frustres, no pots colpejar quan t'enfades ni agafar el que t'agrada sense permís. Conviure exigeix autocontrol i renúncia.
Parlem de “el malestar en la cultura” de Freud, que sosté que la civilització és un sistema que conté i reprimeix els instints humans. La repressió és necessària per a la vida en societat. Però aquesta repressió genera tensió, frustració i neurosi. El benestar de la societat requereix el sacrifici del benestar ple de l'individu. La llibertat natural de l'ésser humà desapareix a mesura que la civilització progressa.
Hi ha un conflicte permanent en l'ésser humà, i és que vol ser totalment lliure, però la societat té unes normes i no el deixa del tot. De fet, necessita que no ho sigui perquè hi hagi una bona convivència entre totes les persones.
