La notícia sembla sortida d'una novel·la gòtica, però és completament real. Russell Davison, un ciutadà britànic, va decidir passar sis nits al costat del cos sense vida de la seva esposa Wendy, que va morir després d'una llarga lluita contra el càncer cervical. Per a ell, lluny de ser un acte macabre, es va tractar d'una "experiència bonica i reconfortant" que buscava qüestionar la forma en què la societat evita parlar de la mort. El cas ha generat un intens debat al Regne Unit, on les lleis locals van permetre a Davison mantenir el cos a casa seva, però amb unes condicions específiques. Mentre alguns l'acusen de morbós, d'altres el qualifiquen de valent per enfrontar-se a un dels últims grans tabús d'Occident.

Dormir amb un cadàver: un gest d'amor o una provocació social

La història va començar l'abril del 2017, quan Wendy Davison va morir a la seva llar de Derby després de més d'una dècada combatent la malaltia. Tenia tot just 50 anys. Per al seu espòs, el cop va ser devastador, però lluny de cedir als costums tradicionals, va prendre una decisió que va desconcertar a molts: no permetre que el cos fos traslladat a un dipòsit de cadàvers. Segons va explicar, desitjava que la seva esposa romangués en l'habitació familiar, acompanyada per ell, el seu fill Dylan i fins i tot el seu gos Elvis, que van ser presents en els seus últims moments. Dormir al costat del seu cadàver durant gairebé una setmana, assegura, va ser una manera de mantenir-la a prop i de donar-li un comiat íntim i natural, allunyat de les fredes instal·lacions d'un hospital o funerària. "No volia que acabés en una funerària. Preferíem tenir cura d'ella a la casa familiar, tenir-la a la nostra habitació per poder dormir amb ella", va afirmar.

Una lluita contra el càncer i contra la medicina convencional

El cas també ha despertat polèmica per una altra raó: la parella va decidir no sotmetre's als tractaments mèdics convencionals quan a Wendy li van diagnosticar càncer cervical el 2006. Convençuts que la radioteràpia i la quimioteràpia li restarien qualitat de vida, van optar per un enfocament natural, amb teràpies alternatives i viatges que van marcar l'última etapa de la seva vida. El 2014, quan els metges van advertir que li quedaven tot just sis mesos, Wendy i Russell van emprendre un periple per Europa, que ell descriu com "la millor època de les seves vides". Finalment, el 2016, van tornar a Derby quan els dolors es van fer insuportables. Allà, Wendy va morir sedada, en pau i envoltada d'amor, segons les paraules del seu marit.

Per a Russell, més enllà del personal, el gest tenia un missatge profund: "La mort sembla que és un tema tabú en la nostra societat. Ningú no vol parlar-ne". La seva acció pretenia normalitzar un procés que considera natural i que, en les seves paraules, hauria de viure's en família i no en hospitals impersonals. El cert és que la llei britànica li va donar la raó. Al Regne Unit, és legal mantenir un cos a casa sempre que es compleixin certs requisits: notificar la defunció en menys de cinc dies, permetre que un professional de funerària o infermeria supervisi la neteja del cadàver i, si es prolonga l'estança, embalsamar-lo. Davison va complir aquestes condicions, convertint el seu acte en un desafiament moral més que legal.