Sergi López és aquest actor de Vilanova que amb 60 anys segueix dient el que pensa sense por de perdre un paper. Ha treballat més fent cinema català o francès que espanyol. Si algun cap de càsting no el vol per les seves idees polítiques, qui surt perdent és la pel·lícula. Sergi López és l'actor de la naturalitat, de no impostar, de clavar els personatges amb caràcter. Com a la vida real. Aquest diumenge se celebra la Gala dels Premis Gaudí i López està nominat com a millor actor per la pel·lícula de l'any: Sirat. Competirà contra dos joves, Álvaro Cervantes i Mario Casas i contra Manolo Soto, el professor de La casa de papel. Tot indica que el premi serà per López. La hipnòtica pel·lícula d'Oliver Laxe és un imant per als espectadors i Sergi López surt a totes les escenes del film. També està nominat als premis del cinema europeu. Però els Goya l'han marginat. Insòlit.

“¿Puedo quejarme un poco?” deia la productora de Sirat Esther García en conèixer que les 11 nominacions als Goya de la pel·lícula no incloïen, inexplicablement, la de Sergi López. Tothom donava per feta la seva candidatura, a Catalunya i a Europa. A Espanya no. Qupè ha passat? Aquest dijous el digital local Meridià li ha fet una entrevista a Sergi López que explica per què a Espanya no els agrada tant Sergi López. Preguntat per l'1-O ara que està de moda criticar-lo perquè la independència no ha arribat, Sergi López treu pit i li surt el cor indepe i la rauxa catalana. Vídeo:
Sergi López: «L'1-O va ser enorme. El país no ha sabut donar-li el valor que va tenir» https://t.co/QqANX6IX5A pic.twitter.com/C7zRn4ZUje
— Meridià (@MeridiaCat) February 5, 2026
Sergi López posa nerviosos els espanyols. Un dels millors actors del país va pel món dient coses com aquestes: "El poble català, que és un poble que existeix, i com que existeix, jo crec que s'ha d'autodeterminar, decidir ell mateix què vol ser, no necessita ni pares, ni tutors. Reivindico la dimensió popular i transversal del referèndum: la meva mare, que no és especialment indepe, sortint a votar. Els amics del meu barri de Sant Joan, castellanoparlants, fills d'immigrants, plantant-se davant les urnes. Va haver-hi una reacció realment popular on darrere no hi havia ni la CUP, ni la quip, ni el quep... hi havia la gent. Jo em vaig emocionar molt. Va ser una cosa enorme, enorme, enorme, molt gran. No és nostàlgia, jo vull creure que aquesta idea és una llavor que s'ha plantat en el cor o en l'esperit de molta gent que ho va viure. Nosaltres, els que som d'aquesta edat, quan érem jovenets no havíem tingut un 1 d'octubre. Trobo que el país no ha sabut rendibilitzar-lo, no ha sabut donar-li el valor que va tenir. Vuit anys després s'ha imposat un relat de derrota: Ara està tothom... No, és que no ho vam fer bé, és que havíem d'haver fet això. Jo trobo que va ser enorme, inaudit. Ho vam fer de puta mare".

Sergi López podria sortir a recollir un Goya amb la samarreta que va lluir al Festival de Cannes, el més luxós del món: Raval Antifeixista. I fer un discurs realment reivindicatiu, a favor de l'independentisme o contra el feixisme, que són lluites similars. I Espanya no ho podria suportar. Millor premiar els nens menors d'edat de Pa negre que surten amb por a recollir el Goya. El món del cinema viu enamorat de la personalitat d'aquest actor de Vilanova. A Espanya, ni nominat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!