Durant dècades, Isabel Preysler ha conreat la imatge de dona perfecta: elegant, discreta i sempre envoltada de luxe. Tanmateix, darrere dels esclats de joies i festes en mansions s'oculta un passat que mai no ha volgut airejar. La publicació de les seves memòries, titulades 'Mi verdadera historia', promet remoure els fonaments de la seva vida acuradament dissenyada. Però la gran incògnita és: parlarà dels escàndols dels seus germans i de la relació de la seva família amb les drogues?
Els seguidors de la socialité es pregunten si per fi trencarà amb el silenci que l'ha acompanyat des de la seva arribada a Espanya als anys seixanta. Perquè, encara que Isabel sempre s'ha mostrat com una dona de món, la realitat és que la seva "fugida" de Manila va estar marcada per un ambient enrarit en el qual l'addicció i els problemes judicials van enfosquir més d'un membre de la seva família.
El passat ocult d'Isabel Preysler i els seus germans
El relat oficial parla d'una jove filipina que va aterrar a Madrid per polir-se en les altes esferes, però les versions extraoficials apunten a una veritat menys glamurosa, insinuant que la història familiar, en particular l'actuació dels germans d'Isabel Preysler, va estar tacada per fets tèrbols que van acabar per convertir-se en una marca negativa per a tota la família. Carlos, anomenat "Charlie júnior", va arribar a ser al radar de la Brigada Antidroga Americana i va acumular un historial digne d'una sèrie policíaca: atracaments a mà armada, acusacions de violació, vincles amb el narcotràfic i estafes agreujades per les quals va pagar una condemna de 5 anys a la presó de Muntinlupa. Encara que Isabel sempre va defensar que el seu germà va ser una víctima de males companyies, l'ombra de les drogues mai no es va dissipar entorn d'ell. "El meu germà estava enganxat a les drogues. Alguns malànimes les venien a la porta de les escoles de les Filipines. Hi ha una generació perduda en aquell país per aquesta qüestió", va afirmar Isabel Preysler després de la seva mort el 2013.
Morts tràgiques i acusacions d'heroïna
El cas d'Enrique, el més gran, va ser encara més enigmàtic. Va morir en un hotel de Hong Kong en circumstàncies estranyes, amb rumorsde consum d'heroïna que encara avui divideixen opinions. Mentre la versió oficial apunta a un accident per inhalació de monòxid de carboni, hi ha els qui asseguren que l'escena estava marcada per xeringues i restes de pols blanca. Isabel, fidel al seu estil, va negar sempre aquesta teoria amb vehemència, però els dubtes segueixen allà. Tampoc la seva germana Beatriz no es va escapar de la tragèdia: un càncer se la va emportar el 2011, mentre que el germà petit, Joaquín, va acabar exiliant-se al Canadà després de coquetejar amb el consum de drogues en la seva joventut. En aquest entramat familiar, Isabel va ser l'única que va aconseguir escapar, blindant la seva vida en un entorn on el que no es compta, no existeix.
La decisió d'enviar-la a Madrid no va ser casual. Els seus pares temien que Isabel caigués en la mateixa espiral que alguns dels seus germans. Als 18 anys, va aterrar en una capital convulsa però plena d'oportunitats. La seva tia Tessy Arrastia la va acollir en un luxós habitatge de Paseo de la Castellana, on la jove va començar a teixir les seves primeres xarxes d'influència en l'alta societat madrilenya. De reina de festes a Manila va passar a dama de clubs exclusius a Espanya, i allà va començar a desplegar el magnetisme que la faria cèlebre. Tanmateix, pocs sabien que aquella jove de somriure impecable havia fugit d'un entorn familiar omplert de secrets foscos.