Sandro Rosell a TV3: "Tornaré a presentar-me a la presidència del Barça amb una condició"

Fa vuit anys sonava el timbre de casa de Sandro Rosell, el van tancar a la presó dos anys "per ser un president català del Barça" segons ha confessat l'expresident del Barça a TV3, programa Ho he superat de la productora Inspira XL de Xantal Llavina estrenat al web 3Cat.. Sandro Rosell: "La meva gran passió ara és viure el dia a dia, ser conscient de cada segon, sigui feina, amics, família, una celebració, un enterrament. No sé si he superat la presó, moralment sí. En el record no ho vull superar, vull recordar-ho, que el meu cas serveixi perquè no torni a passar. No he perdonat, no sé si sento odi o ràbia. Vull saber qui va pr´émer el botó vermell, qui és el responsable. No aconseguiré el meu objectiu que això deixi de passar. Ho recordo i vull enviar al final. Soc creient i vaig resar moltes vegades a la presó. Em vaig saltar la classe del perdó catòlic, diga-li rancuniós. Vull saber per què passen coses com la meva a una societat que no és tan democràtica. El mé simportant per una persona no és la llibertat, és la salut, mental i física, després ve la llibertat". Empatitza amb Xantal Llavina que ha patit un càncer de mama. "Necessitava abraçades, contacte humà, pell amb pell d'algú que t'estima, una abraçada que duri set segons". 

Sandro: "La Marta, la meva dona, era la meva corretja de transmissió. Em va visitar la meva mare. El meu par va tirgar un any a visitar-me, és un home molt auster, de la postguerra, molt catalanista, molt treballador, mollt intel·ligent i molt patriota català. Al seu cap entenia normal que m'empresonassin per ser català, catalanista i president del Barça. La meva mare és la que cuida els pollets, són dos caràcters diferents, dues maneres d'entendre diferent la meva presó. Jo no havia plorat mai d'emoció fins als 53 anys, havia plorat de dolor, per trencar-me la cama, però mai d'emoció. Soc molt sentimental però no ho demostro. Els homes d'Ager, de poble, no ploren, deia l'avi. Però el meu avi d'Àger s'equivocava".

Rosell, successor i predecessor de Laporta: "Jo li diria al Sandro jove que lluiti per ser president del Barça, tot i haver-me portat a la presó. Que fos president. estic ocntent amb la vida, també de la meva etapa a la presó. Aleshores em sentia un desgraciat. A la jutgessa inútil o corrupta que em va enviar a la presó al final li donaré les gràcies per enviar-me a la presó. Quan em va detenir em va donar un paper inventat, m'acusava de coses inventades però només jo sabia que eren mentida. Tothom creia que alguna cosa havia fet, també la dona i les filles creien que alguna cosa he fet. Van fer un xou mediàtic per detenir-me 30 policies a casa meva de l'Empordà. Fins i tot el meu soci, Joan Besolí, també empresonat, va dir-me què has fet. Ell estava més atordit, si jo era innocent, ell era ultra innocent. Després d'un any a la presó ens van demanar un pacte amb la fiscalia acceptant delictes. Els advocats estaven d'acord a declarar-nos culpables i jo vaig dir que no. El Joan va tenir el drama que el seu fill va quedar paraplègic i en cadira de rodes per un accident, la jutgessa no va deixar anar a veure'l, i vaig triar per ell no declarar-nos culpables. Ell em va dir 'Sandro si tu aguantes jo aguanto'. El Joan era l'únic que podria haver-me fet canviar d'opinió i declarar-nos culpables amb un pacte. Si m'arribo a declarar culpable tu, Xantal, no m'hauries convidat aquí a TV3"

Rosell ara torna a treballar en el màrqueting esportiu, el que va fer tota la vida. Quan el van detenir li van caure les empreses, els contractes, tot rebentat. Ha començat de zero. L'última pregunta de Xantal Llavina, culer irredempta, és molt pertinent: "Sandro, ¿tornaria a presentar-se a unes eleccions per presidir el FC Barcelona?". Rosell no ho descarta:  "No em passa pel cap presentar-me un altre cop a president del Barça, li vaig jurar a a la meva mare que mentre ella fos viva no m'hi tornaria a presentar. Compliré aquest jurament". Quan la mare ja no hi sigui, podria tornar.  Com Laporta, dues etapes, de jove i la madura, podria haver-hi dues etapes de Rosell president. Només amb una condició, que la seva mare ja no hi sigui  No a les de 2026, que Laporta té molt ben encaminades. El programa que entrevista Núria Bacardit, Miki Núñez o Bojan es pot seguir clicant aquí