Les negociacions per a una possible investidura de Pedro Sánchez exciten i de quina manera al sector més reaccionari de la política espanyola. Esperanza Aguirre ara és una agitadora que talla carrers a Madrid al crit de 'Viva Franco'. Si sent la paraula 'amnistia' tres vegades més comença a veure tutorials de "com fer un còctel molotov" a Youtube. Els jutges i fiscals acceleren a fons el lawfare i ara assenyalen el president Carles Puigdemont com a responsable, ideòleg, executor i home orquestra del Tsunami Democràtic. Ayuso comença a exhaurir el catàleg d'expressions demoníaques sobre Catalunya, i Aznar no hi ha dia que no cridi a la revolta popular, com al 1936. L'ambient és cada cop més crispat: perquè tindran Perrosanxe fins a la sopa 4 anys més i perquè les negociacions amb Junts representen tot allò que odien: la justícia i Catalunya. L'home del sac és un xitxarel·lo comparat amb un indepe a Waterloo. 

La imminència de l'acord provoca que totes les informacions tingui l'etiqueta d'última hora i que facin referència a la maldat infinita dels catalans i dels seus socis socialistes. Tenim taules de debat, monòlegs, editorials, enquestes. Tot el ventall de formats televisius i radiofònics adreçats a agitar el vesper, a cridar a les armes, a defensar la pàtria. Acceptar la derrota electoral no va ser fàcil de pair, però perdre contra el seu màxim rival... això és inhumà. El més divertit de tot plegat és copsar la paranoia en la qual viu instal·lada un sector de la societat, que veu indepes a tot arreu. Amb ser català o catalana n'hi ha prou: per exemple, el que li està passant a la presentadora Samanta Villar, barcelonina de naixement, però més madrilenya que un xotis: ha passat bona part de la seva vida allà en diferents etapes. 'Espejo Público' l'ha convidat per omplir una espècie de cara a cara amb el periodista Rubén Amón, ex d'El País i ariet de la dreta exprogre.

Samanta Villar Antena 3
Samanta Villar / Antena 3

Villar no ha estat independentista ni en la fantasia més onírica i esbojarrada. Aleshores ningú deia absolutament res, especialment a l'españita.  Però com que ara li han preguntat i la resposta no els satisfà, apa, a por ella. Això de jarabe democrático, i tal. S'ha mostrat a favor de la "reconciliación. Creo que tenemos que dar un paso adelante en olvidar, en perdonar". Va molt errada, Espanya no perdona. Encara més, aplica la venjança preventiva amb tot el que faci ferum de desafecció. No importa que no hi hagi delictes de sang, ni que l'estat actués de forma violenta i repressora contra una part de la societat per voler votar en pau sobre el seu futur. Villar s'ha mullat una mica en aquest toll... i ha tret els peus plens de fang, de porqueria, d'odi i intolerància.

Atenció a les respostes que està rebent la cèlebre presentadora del '21 días' i formats equivalents: de traïdora i ignorant cap amunt. Fins i tot trobem qualificatius masclistes, classistes i fastigosos que retraten a la perfecció els seus remitents, com aquells que sentencien com "guapa" o "fea" a aquells amb els que hi està d'acord… o en desacord. Quin país. Així li va, cada dia retrocedint en el temps i en la dignitat. Ja s'ho faran.