Salvador Sobral, el representant de Portugal a Eurovisió 2017, va guanyar el certamen amb la cançó Amar pelos dois, composta per la seva germana.
Tot i que juntament amb l’italià Francesco Gabbani era el màxim favorit per guanyar l’edició d’enguany, la història i el rerefons d’aquest lisboeta de 27 anys és digna de ser explicada.
Problemes de salut
La participació de Sobral, que ha reconegut que res del que envolta Eurovisió té gaire a veure amb ell, ha estat dubte fins a l’últim moment per greus problemes de salut.
Segons apunten diferents mitjans portuguesos, el cantant està apuntat a una llarga llista d’espera del sistema sanitari del seu país perquè se li pugui fer un transplantament de cor.
Per aquest motiu, Sobral no va poder realitzar tots els assajos previs i va ser substituït per la seva germana Luisa.
Amb passat a Barcelona
Tot comença amb una beca Erasmus per estudiar tercer de Psicologia a Mallorca, on a poc a poc va anar deixant de banda els estudis per fusionar-se amb la nit de l’illa i encadenar un bon seguit d’actuacions musicals.
D’allà va fer el salt a Barcelona. A la capital catalana va estudiar jazz durant dos anys i va perfeccionar la seva veu al Taller de Músics de Barcelona. Una aposta, que amb el pas del temps, no li ha sortit gens malament.
“La vida a Barcelona va ser magnífica. Vaig aprendre moltíssim. Des de cuinar fins a coses més metafísiques com estar bé amb mi mateix”, explicava Sobral a la televisió portuguesa.
A terres catalanes i gràcies a un company guitarrista, va descobrir Chet Baker, un dels grans artistes del món del jazz, que li va servir com a inspiració i model a seguir fins a dia d’avui.
Portugal, primera victòria a la seva història
Històricament, Portugal ha estat un dels països més desafortunats al certamen d’Eurovisió.
El país lusità, fins ahir, tenia el dubtós honor de ser el que més vegades havia participat a Eurovisió sense guanyar. De fet, de les 47 cançons que havia presentat fins aleshores, només nou havien quedat entre les deu primeres i el seu millor resultat era un sisè lloc l’any 1996.
Una mala ratxa que Salvador Sobral va trencar amb una aposta minimalista, senzilla i molt diferent del que acostumem a veure en aquest festival.