TV3 i la llengua catalana són una unitat de destí. Jordi Pujol es va empescar a principis dels 80 una cadena de TV amb un únic sentit fundacional: el català. No només promocionant-lo de la millor manera, fent-lo servir, sinó mostrant al món sencer, especialment als espanyols que el consideraven un "dialecte", que l'idioma propi de Catalunya servia per explicar qualsevol cosa. I van crear TV3 el setembre del 1983, uns mesos després que Euskadi estrenés Euskal Telebista. Han passat quaranta-tres anys des que Joan Pera la va inaugurar la cadena, que encara té el català com a llengua vehicular, tot i que salta a la vista que la cura en el seu ús és molt menys rigorosa que als inicis. On abans hi havia Joaquim Maria Puyal ara hi ha Xavi Valls, on abans trobàvem Josep Maria Bachs ara hi ha Laura Escanes i on abans els Telenotícies els feia Salvador Alsius ara hi ha redactors que no saben la diferència entre cancerigen i cancerós.
Salvador Alsius té 78 anys. Una de les patums més potents de la Història de TV3. És dels periodistes que millor representen el que hauria de ser TV3: professionalitat, versatilitat, amor per la feina, creativitat, cura per la llengua i, en definitiva, amor pel país. Alsius ho va fer tot, a TV3. No només els primers Telenotícies, amb parelles de presentadores mítiques com Maria Gorgues, Mònica Huguet o en el debut d'Helena Garcia Melero. És dels pocs que va saber fer el dificilíssim salt d'Informatius a Entreteniment i va crear dos formats mítics. Un va ser el concurs Blanc o negre, una mena d'Un, dos, tres de gran pressupost, convidats famosos i xou de qualitat, l'any 1987. Encara es recorda la seva promoció: Alsius d'esmòquing com un pingüí, animal mascota del programa anunciant que s'emetia: "Dijous a les nous", un joc de paraules amb el català per recordar que anava després del TN vespre, que aleshores es feia a dos quarts de nou. El segon format que es va inventar i presentar va ser La caixa sàvia, un concurs sobre llibres per promocionar la literatura catalana al costat del recordat Tísner. S'emetia els dissabtes a la nit a l'ara irrellevant Canal 33.
Alsius és un dels grans, mestre de periodistes, especialista del registre oral als TN, favorable a la supressió dels telepromters als informatius, paridor d'idees a la TV, creador no ja de programes sinó de formats, reptes com convertir l'entrevista a un VIP com Sara Montiel en un concurs d'èxit o fer entretingut un programa de llibres. Alsius encara consumeix TV3, se li nota quan li dol el desastrós programa Bestial de Bibana Ballbé ("intolerable") o ara quan, escoltant Xavi Coral al TN migdia, li ha grinyolat el mal ús de la llengua. Tractant la notícia del càncer de pulmó del papa Lleó XIV, Coral ha dit: "El papa es recupera de l'operació per extirpar-li un tumor cancerigen (sic) al pulmó". Coral fatal. Un tumor no és cancerigen, és cancerós. Alsius li ho aclareix.
A molts mitjans (TV3 inclosa) encara no han entès la diferència entre cancerígen i cancerós. La uralita és cancerígena. El tumor que té el Papa és cancerós.
— Salvador Alsius (@salvadoralsius) October 14, 2026
Alsius: "A molts mitjans (TV3 inclosa) encara no han entès la diferència entre cancerígen i cancerós. La uralita és cancerígena. El tumor que té el papa és cancerós". L'adjectiu cancerigen indica que una cosa produeix càncer, per exemple, l'amiant és cancerigen. I cancerós és l'adjectiu correcte quan es vol dir "relatiu al càncer". Per tant, el tumor del papa és cancerós. Alsius, mestre de la llengua oral. No tant de l'escrita: Alsius escriu el tuit amb una falta d'ortografia: cancerigen no va amb accent. Tothom pot cometre un error. De savis és rectificar. Coral és com l'Alsius del 2026. Units per una línia invisible de 43 anys als TN de TV3. I una última súplica: on són els correctors de TV3?
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!