Corria el mes de març de l’any 1969 quan una jove Maria Rosa Marco i Poquet li deia a tot Europa que “Vivo cantando”, enfundada dins d’un vestit blau de cristallets que va esdevenir gairebé tan popular com la cançó. Salomé va representar Espanya a Eurovisió tot just un any després que Massiel i el seu “La, la, la” es fessin amb el primer lloc al festival que es va celebrar a Londres. I va guanyar.

La catalana Salomé va ser la segona representant d’Espanya a endur-se la victòria a Eurovisió i “Vivo cantando” la va encimbellar al punt més alt de la seva carrera com a cantant. Des d’aleshores, mai cap cançó espanyola ha tornat a guanyar el festival. I ara que es compleixen 50 anys d’aquella fita, i amb la vista posada en l’objectiu del terrassenc Miki aquest mateix any de tornar a guanyar Eurovisió, Salomé s’ha quedat ben a gust disparant contra tothom en una entrevista al diari ABC.

miki escollit eurovisio

TVE

“Eurovisión ha cambiado mucho. Ver que todo es playback, la orquesta que no aparece por ninguna parte, el croma con muñequitos por detrás… El año pasado no aguanté hasta el final, porque me dormía. Cuando vi a la ganadora, pensé: O yo estoy gilipuertas o gilipuertas están los otros”. L’edició d’enguany es farà a Tel Aviv perquè el 2018, la representant israeliana Netta va guanyar el festival cantant “Toy” i fent el ball del pollastre. I pel que sembla, a la Salomé no li va agradar massa: “¿La loca esa que salió con los moños y gritando como una posesa? ¿Eso es una canción?”.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

We are here to have fun! Bring Eurovision to ISRAEL - #vote #22

A post shared by netta barzilai (@nettabarzi) on

De l’Amaia i l’Alfred, l’artista de Barcelona diu que són bons cantants però que la cançó era un desastre perquè “parecía de Frozen”. L’estilisme que va escollir TVE tampoc no se’n salva i Salomé s’hi acarnissa: “A ella, pobreta, la vistieron fatal. Y él parecía un portero de discoteca mexicana”.

Amaia y Alfred 3  TVE

TVE

Per qui ni tan sols no té paraules d’ànim, malgrat saber que deu estar dels nervis, és pel català Miki Núñez. “La venda” del de Terrassa, composada per La Pegatina, no li diu massa. Solo he escuchado cuatro compases. No la puedo juzgar, pero el ‘chunta chunta’ ya lo he oído. Es decir, ja vorem què fem”. Però és que Salomé va encara una passa més enllà, i en vista que Espanya només acumula fracassos a Eurovisió, proposa abandonar el festival: “El dinero que se gastan es tirarlo. O vas bien, o mejor no ir”.

Un dard rere l’altre. En Miki deu estar encantat. A la Salomé només li ha faltat demanar el cap del cantant de Terrassa en una safata de plata.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat