El mal tràngol de Berto Romero al nou metge de capçalera per un problema a l'entrecuix: "No lo he visto nunca"

Es podria escriure un capítol amb les situacions peculiars, estranyes, inclassificables, que hem viscut tots quan hem anat a segons quin metge. Afortunadament, la sanitat pública que tenim, així com la privada, disposa d'excel·lents professionals de la medicina, però això no impedeix que de tant en tant, algun pacient posi els ulls com taronges quan el facultatiu els deixa de pasta de moniato amb la seva reacció. Imaginin, a més, que el pacient no és un altre que el gran Berto Romero, i que el problema que vol consultar té a veure amb el seu penis... No cal ser molt espavilat per saber que d'aquí, només en pot sortir una de bona. I és el que ha compartit amb l'Ignasi Taltavull, el Tomàs Fuentes i el públic, així com tots els fans de l'imperdible pòdcast La Ruina, que arriba amb nou material per fer les delícies dels seus seguidors.

Nova entrega d'aquest hilarant pòdcast on els convidats comparteixen alguns moments inclassificables viscuts, algunes situacions surrealistes. Últim capítol de la temporada, temporada que tanquen a lo grande, amb milions de reproduccions a tot arreu, i amb un convidat que sempre, sempre, sempre, és hilarant quan explica les coses que li passen. I de ruïnes en té para parar un tren. Un Berto a qui haviat veurem a 5 minutos más, escrita per ell mateix, el seu primer guió cinematogràfic, protagonitzada per ell mateix, Belén Cuesta i Javier Cámara i drigida per Javier Ruiz Caldera.

En Berto és un pou sense fi de moments com aquests, i per acabar temporada, ha confessat un dels més sucosos que ha explicat en aquest pòdcast, en les moltes vegades que hi ha anat. Any 2000, 2001... Ha plogut molt. Uns anys abans que el Berto comencés la seva relació sentimental amb la seva parella i mare dels seus fills. "Yo estaba soltero... Y un día, por lo que sea, amanecí con un bulto en el pene. En el descapullar, digamos, un bultito de aspecto blanquecino del tamaño de media lenteja". I va anar al seu metge de capçalera, primera vegada que hi anava a Barcelona. Quan arriba a la consulta, el metge estava molt concentrat amb uns papers de la taula, escrivint, gairebé sense mirar el Berto, que li explica què li passava i el seu neguit. I l'home: "Vamos a verlo", però sense separar els ulls dels papers. El Berto s'abaixa els pantalons i els calçotets, pensant que el miraria a la llitera, però el metge: "No, no! Aquí, aquí!", que s'acostés a la taula. "Y entonces yo recuerdo, con los pantalones bajados, haciendo el pinguïno, atravesando la consulta, él escribiendo y yo poniéndosela aquí al lado. Y él, con las gafas bajadas, 'a ver', y la tiene aquí delante y él, 'anda!'. Y yo: '¿me tengo que preocupar?'. Y él: 'No lo sé, no lo he visto nunca'".

En Berto, després, cap a un especialista que li va dir el metge de capçalera. "Me empieza a mirar y decía: 'Hostia, esto no lo había visto nunca. ¿Has estado en algún país de África? Porque a veces, algunos parásitos...'". En Berto, dels nervis, molt preocupat. Li diu que vagi a fer-se una biòpsia. Hi va, arriba un altre doctor, "empieza a mirármela, y llama a gente, 'no lo habíamos visto nunca'...". Li fan la biòpsia, dues setmanes per tenir resultats, "me voy a mi casa y a los dos días, el trozo de bulto que me quedaba, desaparece a los dos días. Me empecé a acojonar. Era un parásito, lo ha absorbido el torrente sanguíneo... 15 días esperando. Llega la carta.... No era nada!! Un vaso linfático que se había obturado, y després se desobtura. Las peores dos semanas de mi vida para nada!!".

Berto Romero, meravellós, amb bony al penis o sense ell. Igual com els de La Ruina. Ganes ja que arribi la nova temporada amb més ruïnes. Bon estiu a tots ells.