Segur que en aquests moments, molts de vosaltres esteu llegint aquestes línies mentre gaudiu de les vacances, possiblement, en algun indret ben allunyat de casa nostra. Aquests dies són dies de fer maletes, d'agafar avions i d'anar (els que poden) a l'altra punta del planeta, a descobrir alguns indrets que feia temps que teníem ganes de visitar. Però compte perquè sovint, quan estem de vacances, tenim impulsos i temptacions que no tenim quan som a casa... Temptacions que tenen a veure amb... robar, agafar alguna cosa que no és nostra, endur-nos algun souvenir de manera soterrada, pensant que no ho trobaran a faltar. El clàssic entre els clàssics és agafar coses dels mobles bar de les habitacions d'hotel i fer-se el longuis. Però no només. I qui ara ha confessat ha estat el gran Santi Millán.
Nou capítol de La Ruina al canto, nova oportunitat de pixar-nos de riure amb les confessions, els morts a l'armari que tots tenim, els moments de vergonya viscuts pels convidats, en l'extraordinari pòdcast de l'Ignasi Taltavull i el Tomàs Fuentes. El presentador i actor català ha xerrat amb aquest parell i ha revelat quin és el seu darrer moment tierra, trágame. Com ell diu, "tengo mierda de la buena, pavo, traigo buen material. Tengo varias, pero he escogido esta por ser más exótica". Titular: "Detención por robo en Japón". Anava en família i amb amics, no fa gaire, l'any passat o l'anterior. I el pitjor, el ridícul no va ser per l'acte en sí mateix de robar, sinó "por la mierda que había robado". Situem-nos. Vacances familiars de Nadal al Japó.
Van anar a Kyoto, a un dels temples més famosos, "aquel con arcos rojos que todos los influencers se hacen fotos allí". Parla del famoós temple dels arcs vermells Fushimi Inari-taisha, un gran santuari sintoïsta conegut per les seves més de 10.000 portes torii de color vermell, dedicat al deu de l'arròs, els negocis i la prosperitat. Taltavull apunta que "se ve que en las columnas esas, que hay como letras japonesas, en realidad son las marcas que patrocinan el templo, y a lo mejor allí pone McDonald's, Coca-Cola, que tú piensas que son proverbios de sabiduría y en realidad es taller mecánico nosequé"... I per aquí va la cosa.
Imaginem-nos el Santi allà, esperant la resta de la comitiva, "ocioso... entonces, ¿qué hago?". El que fa molta gent: "Robar, efectivamente. La mente se va a lo malo, a delinquir. Vi un cartel de madera ajado, con tipografía japonesa, que me pareció interesante, un recuerdo de Japón". Va agafar el Google Translate i efectivament, era una publicitat d'un establiment. "Cogí el alambre, lo quité y sustraje la madera. Me la metí en la mochila y seguí esperando en el mismo sitio, que dices: 'Como ladrón... muy avispado no eres'. Pero yo pensé: 'Nadie sospechará de mí, estando yo aquí'". Com diu Fuentes: "Siempre se dice que los criminales vuelven a la escena del crimen..., pero no que se queden".
Com va acabar la cosa? "Se ve que dos personas locales vieron el momento de la sustracción y les dio por chotarse a la policía. Estaba allí esperando y de repente empezaron a llegar efectivos de la policía, pero no uno ni dos, sinó una escuadra de seis tíos uniformados, pero eso sí, muy educados. No les entendía, yo me hacía el sueco, en este caso, el catalán". Però finalment li van fer treure de la motxilla i explicar d'on l'havia tret exactament, i se'l van endur detingut, amb tota la família caminant al darrere, fins que el van dur a una comissaria. El millor és la prova gràfica, les fotos del moment, que ell mateix aporta. El Santi, que no entenia on volien arribar els policies, i ell, com es va justificar?: "Perdón, ha sido un acto involuntario, es que soy muy fan de la tipografía japonesa, en España soy artista, no le dí la importancia que parece que tiene el asunto'... Me pusieron de pie contra la pared", novament per fer més fotos, de perfil i de tots costats, "también de espaldas"...
Ho van apuntar tot, i tota la comitiva va tornar "al lugar del crimen, y volvimos a hacer una sesión de fotos con el cartel, ya parecía cachondeo, y empecé a posar. Tu entras en la página web del colmado y estoy allí como influencer". Què li van dir per acabar? "Espero que abandone Kioto ahora mismo. ¿Se van a ir de la ciudad, verdad?'... Por suerte no me expulsaron del país, fue un detalle por su parte", diu sorneguer.
Insuperable. Com diuen a La Ruina, "ya se podría haber traído un peluche de pokemon como todo el mundo que va a Japón". Santi Millán, gràcies per aquesta ruïna meravellosa. En japonès, "Santi Millán, kono subarashī dai sanji o arigatō". O, ja que li agrada la tipografia japonesa, サンティ・ミリャン、この素晴らしい大惨事をありがとう. Escoltin tota la ruïna perquè és sensacional:
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!