Rosalía fa 33 anys i publica una carta d'aniversari que toca la fibra dels fans: "Que termine ya y..."

Aquest 25 de setembre era una data molt marcada en el calendari de tots els fans de Rosalía, era la data de l'aniversari de l'artista i un dia en què semblava que podríem tenir una mica més de pistes sobre alguna nova estrena musical. Un dijous en què el neguit estava totalment focalitzat amb la publicació del cartell del Primavera Sound 2026, el qual semblava que l'encapçalaria Rosalía. Ja feia uns dies que existia una nova teoria entre els seguidors de l'artista, els quals pensaven que aquest 25 de setembre del 2025, el dia del natalici de Rosalía, coincidia expressament amb l'anunci del festival musical de Barcelona i així l'artista anunciaria el seu retorn musical. De nou, teoria fallida. La inquietud amb la nova etapa musical de Rosalía està més present que mai, i durant el dia d'ahir, tots els fans sabien que tindríem un gest, una foto, o un missatge de l'estrella catalana. I així va ser, Rosalía mai decep, i ahir va publicar aquesta carta.

L'any passat va celebrar-ho per la porta gran des de París amb una gran festa amb un gran llistat d'estrelles mundials com a convidats, i aquesta vegada pels 33 anys, Rosalía es va despertar a Los Angeles, amb unes quantes hores de diferència de l'horari espanyol, casa seva, on ja la felicitàvem. El dia passava i els fans buscàvem alguna felicitació d'algun familiar que ens pogués donar alguna pista sobre com viuria el seu dia, però ni la Pili, la seva germana, ni la seva mare, ni Emilio Sakraya, qui fins ara era el seu xicot, havien publicat unes paraules d'amor per l'artista. Res de res. No va ser fins a les últimes hores de la nit, que Rosalía no va donar senyals de vida. La de Sant Esteve Sesrovires publicava una fotografia seva de quan era petita bufant les espelmes d'un pastís, decorava la fotografia amb emoticones d'estrella, i publicava un enllaç que ens portava a una entrada de Substack, una plataforma per escriure blogs, i llegíem la següent carta sobre l'aniversari. 

Rosalía començava parlant de la idealització dels dies d'aniversari, fent entristir alls lectors, des de les primeres frases: "El día que cumples años se supone que es obligatorio celebrar que aún sigues en la tierra, todo el mundo parece acordarse de ti y por poco te crees especial o un tanto ignorada.(...) Es un día en el que brindan por ti o te entonan un canto dodecafónico popularizado como “el cumpleaños feliz” (...) añadiendo para siempre la presión del feliz ya que no solo es cumpleaños, es cumpleaños-feliz" Unes paraules que ja ens advertien que seria una carta ben llarga i reflexiva. Seguidament, l'artista també recordava els seus aniversaris anteriors i posava èmfasi en l'edat que feia. Repetim, 33 anys. En aquest dia tan especial per a ella, no podia evitar mencionar les seves àvies, dues persones bastant presents sempre en la seva vida: "De mi abuela Lucre aprendí la guasa, de mi abuela Rosalía el cuento. Aún me acuerdo que de pequeña mi nombre no me gustaba. María, Helena, Paula, Sandra: habría preferido cualquier nombre común, todo menos Rosalía. Hoy en día es diferente, no lo cambiaría por nada del mundo y estoy agradecida porque realmente mi familia se preocupó, profetizando desde hace más de 30 años, de regalarme mi nombre artístico" 

La carta de Rosalía ens obria de bat a bat el seu cor i els seus pensaments en un dia tan especial per a ella, inclús ens detallava com se sentia: "Este año mi cumpleaños me coge en L.A trabajando y no sé qué pasa que no me apetece celebrarlo por todo lo alto ni como lo he venido haciendo (¿Me estará invadiendo la mítica y aterradora idea de organizar algo y que no venga nadie como nunca antes??? loooollll), solo fantaseo con que el 25 de septiembre termine y ya sea el 26" La seva reflexió és molt trista, i més tenint en compte que és una estrella mundial i sembla impossible que a la seva festa d'aniversari no hi assistís mai cap convidat. Per últim, també es confessava sobre la seva absència en els aniversaris de la gent que estima o també sobre el ritme de vida tan frenétic que porta, explicant-nos que no sap quina és la seva llar, de tantes vegades que viatja i es mou. El seu missatge no ha passat desapercebut per ningú. Rosalía ha aconseguit que les seves paraules ens calin i ens facin entrar una mica més en els seus pensaments, les seves pors, la pressió... Des d'EN Blau ens sumem a les felicitacions, per molts i molts anys!