La vida de Rosa López va canviar amb tan sols 20 anys, quan va participar al càsting d''Operación Triunfo', un nou talent show que buscava la millor veu d'Espanya. Va ser seleccionada per participar-hi i, a sobre, va guanyar. El públic va empatitzar amb ella i la va salvar setmana rere setmana. Tenia molts complexos pel seu aspecte físic, però la seva veu era poderosa. Es convertia en una dona totalment diferent quan cantava. Tanmateix, encara que va guanyar el concurs i va representar Espanya a Eurovisió, és cert que la seva carrera musical ha caigut en picat. És una de les que menys projecció ha tingut. Ni tan sols ha aconseguit fer-se un lloc a televisió. En alguna entrevista ha parlat dels seus problemes econòmics, viu gràcies als fans.
Rosa López ha participat en alguns programes com ‘Camino a casa’ d’Albert Espinosa, on l’escriptor tornava a la infància del famós en qüestió des del seu col·legi fins a casa seva. "Tot el que m’ha passat a la vida ho he demanat amb totes les meves forces des d’aquella finestra", va confessar la cantant.
Rosa López vivia en un pis de protecció oficial en una barriada
L'artista vivia al costat de l'escola. De fet, des del pati del col·legi podien veure la finestra de casa seva. La cantant va assenyalar tots els somnis que va demanar en el seu dia des d'aquelles quatre parets "llançant-los a l'univers". "Des del primer amor, ser cantant fins que em sortissin pits", bromeja, assenyalant "el pis de protecció oficial, que als seus pares tant de feina els va costar”.
"He estat molt feliç, no m'ha faltat mai res, però vivint en un barri tan necessitat pensava que algun dia cantaria i recaptaria moltíssims diners per a aquest barri, i han passat molts anys i no he fet res", va reconèixer Rosa López.
També ha parlat de la primera vegada que es va enamorar. Des d'aquell lloc també escric unes cartes per als nois que li agradaven. "Aquí vaig escriure les primeres dues cartes a dos nens dels quals em vaig enamorar. Una d'aquestes cartes va ser a l'Enric, el fill de la portera que també era al col·legi, i aquell dia tocava educació física i em vaig posar el xandall amb la meva faixa de la meva mare per córrer, perquè no em botessin les carns, i aquell dia vam haver de fer un exercici en parelles i em va tocar amb ell. Ho recordo i encara em venen les calentors".