Facin la prova: si quan van passejant pel carrer, paren atenció i s'hi fixen, segur que en algun lloc o altre veuran veritables aberracions relacionades amb la llengua. No costa gaire. Cartells publicitaris, rètols d'establiments, cartes d'alguns restaurants... N'hi ha per donar i per vendre. De tant en tant assistim a veritables barbaritats públiques contra la nostra estimada llengua catalana. Per exemple, quan l'empresa HBO havia penjat a la parada de metro de Palau Reial a Barcelona un anunci horripilant d'una sèrie, El cuento de la criada. Van escriure "Mare no hi ha més que una". I què me'n dieu d'aquest altre cartell en una estació de metro de Barcelona, al Poble-Sec, d'una cadena alemanya de supermercats: "Així sap el món (sic) i, a més, sense sortir de casa". Per no parlar de com escriuen en un carrer de Reus el nom de Mercè Rodoreda o quins plats ens podem trobar en alguna carta de restaurant, on per exemple, et serveixen pastís de formatge de pinya bugada o flam de mànec enlloc de flam de mango... Amb què deuen haver fet la recepta?...

toni soler ig TUIT
 
poblesec
 

Roger de Gràcia és dels que quan volta, quan bada pels carrers, va mirant amunt i avall amb deteniment. Autor del podcast Tenim paraula a Catalunya Ràdio, Fa poc va constatar, no sense estupor, com passejant per La Rambla va trobar-se un restaurant que, atenció, tenia la carta... en català... Per poc no li salten les llàgrimes: "cartes en català a les Rambles. En shock":

I en shock s'ha tornat a quedar per una altra troballa en un establiment on venen productes de menjar. Sovint hi ha locals i botigues que tenen, com a reclam, plats típics de Catalunya. Però algú els hi hauria de dir que haurien de parar una mica més d'atenció a l'hora d'escriure les seves ofertes amb el nom del producte en qüestió. Perquè si no, llavors passa el que passa. Perquè si no, passa que bateges un producte català de manera sui generis i en fas una traducció pel broc gros. Capítol apart mereix veure a segons quins llocs allò de pantumaca o alioli, però ja està molt estès. Però atenció al rètol que s'ha trobat en Roger en una pastisseria on venien xuixos de crema, aquella bomba calòrica impossible de resistir-te, típica de terres gironines.

roger2
Roger de Gràcia @mindundi33

Hi ha qui, en català, els anomena xuxos, sense la i. I en castellà, normalment els veiem com a chuchos o susos.... Però aquesta nomenclatura que ha vist De Gràcia ha fet pensar de seguida en els Mojinos Escocíos i el seu hit: "Déjame, que te acarisie el chow chow, déjame". Perquè... com li han dit al xuixo?... "Chou Chou catalán". Evidentment, la xarxa s'hi ha abonat en zero coma:

No es pot afegir res més. Potser, si de cas, parafrasejar el que cantava El Sevilla a l'esmentada mítica cançó dels Mojinos: "Yo tengo un perro salchicha que es bastante juguetón, que se pone muy contento cada vez que ve un chow chow. Y mi amiga Lucy dice que le da mucha alegría que su chow chow y mi salchicha se lleven jugando to' el día".