Rodolfo Sancho les està passant ben magres. Que el seu fill Daniel Sancho l'ha sotmès al calvari més bèstia de la seva existència és indiscutible. Com reaccionaríem en una situació semblant és un misteri que, ho confessem, no tenim cap intenció de resoldre. El fill del famós actor pot ser declarat culpable d'assassinat i d'esquarterar el cirurgià colombià Edwin Arrieta a Tailàndia. S'enfronta a la pena de mort, habitual en casos de sang en aquell país. Tot el que ha anat rajant del crim ha commocionat l'opinió pública, alhora que alimentava l'interès més morbós dels aficionats aquest gènere del true-crime. La seva vida personal també ha sortit a la llum, i no sempre de manera positiva. Un desastre. El judici ja ha començat, i en dues sessions es confirma que pare i fill van a una. L'estratègia és comuna, el comportament similar.  

L'inici de la vista va venir precedit de l'estrena d'un testimoni exclusiu d'en Rodolfo Sancho a la plataforma HBO. Una bomba audiovisual per la qual haurà facturat una morterada, o si més no intentar-ho. Els advocats de la criatura i les despeses per tot el merder que ha organitzat no són barates. S'entén aquesta necessitat, però tampoc podem ser aliens a una realitat: ha comerciat amb la desgràcia. I de manera pública. Per tant, determinats discursos sobre privadesa, intimitat, etcètera, es converteixen en excuses de mal pagador. I si venen acompanyades d'altivesa, encara pitjor. 

Explica 'El Mundo' el testimoni d'un dels pocs assistents al judici a porta tancada, i que descriu l'actitud del Daniel al banc dels acusats. Un xou: "No para de hacer aspavientos, con aires chulescos, como si fuera el director de orquesta del juicio. Se le ve muy seguro de sí mismo. El juez le permite preguntar a los testigos y él se atreve a cuestionar lo que dicen. Hubo un momento en el que el magistrado le llamó la atención, recriminándole que no puede amedrentar a los testigos cuando estos tienen la palabra". No som penalistes ni visionaris, no sabem si la defensa de l'espanyol tindrà alguna oportunitat per salvar el seu client o si el desenllaç serà el que molts preveuen; en tot cas, la seva agressivitat no fa pensar en cap benefici per al seu futur. 

Daniel Sancho durant la reconstruicció del crim / Atresmedia
Daniel Sancho / Atresmedia

Els gestos ho són tot, i el que ha tingut fa unes hores el pare Rodolfo Sancho quan arribava a la nova sessió del judici, és cridaner. Barallar-te amb els informadors desplaçats fins allà, amb un to fatxenda i acabar amb una amenaça teatral al personal, tampoc seria un 10 en estratègia. Començava amb un victimista "yo os trato con educación y respeto y espero lo mismo de vosotros, ¿vale? Así que, por favor, no me cerréis el paso, dejadme pasar, no me empujéis, no me pongáis zancadillas, no me piséis, no me persigáis por la isla". No es tracta del fons, sinó de la forma en la qual en parla. Cosa que al final acaba confluint. "En este país está prohibido grabar a la gente en público y hacerle fotografías. No tengamos un problema, ¿de acuerdo?". No ha millorat gens la cosa a la sortida: "¿En qué hemos quedado esta mañana? En que me dejáis pasar, ¿no? Venga, gracias. Buf, madre mía, eh. Empujáis literalmente, o sea, realmente me vais a acabar tirando al suelo"

Rodolfo Sancho EFE
Rodolfo Sancho a Tailàndia / EFE

Queda clar: els nervis li estan passant factura.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!