Que Risto Mejide acostuma a dir les coses tal com les pensa és evident. El publicista fa dies que es mostra clarament en contra del referèndum de l’1 d’octubre, i ara n’ha tornat a parlar al seu últim article d’El Periódico, reiterant que no hi creu.

Unes dures paraules en què ha criticat com s’ha muntat tot abans d’assegurar que ell vol votar, però no per la independència: “Per què quedar-nos aquí? Ja que votem, votem en gran. Ja que ens enfrontem entre nosaltres amb cops d’urnes, fem-ho bé i fins al final”.

Risto ha elaborat tot un escrit seguint el seu irònic estil, deixant una crítica rere una altra sense intentar ser subtil. Clar i directe, ha anat fent un llistat de coses a millorar del sistema actual: “Vull votar, per començar, amnistia fiscal generalitzada fins que ens tornin tot el que ens deuen. Que tots deixem de pagar impostos des d’ara mateix. Vull votar un sou vitalici. Vull votar una jornada laboral de 12 a 14 hores amb descansos cada vint minuts, i treballar de dimarts a dimecres. I votar que donin de baixa la línia de telèfon a aquells que parlen alt per mòbil a l’AVE”. 

Ha aprofitat, així, per deixar anar una pulla rere una altra: “I qui ens critiqui o ens ho prohibeixi, li direm feixista, antidemòcrata o nazi, que mola més. I res més, estreni vostè república via referèndum d’anar per casa, que és el que es porta ara. I oblidis de complir la llei i les normes, que això és tan de dretes que fa cosa”.

Una altra mostra, doncs, del Risto sense embuts.