Pilar Rahola acusa el PSC de censurar 'El meu avi': "Volen desnacionalitzar Catalunya"

Com cada primer dissabte de juliol des de fa gairebé cinquanta anys, se celebra la tradicional cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell que com cada any retransmet TV3. Aquest dissabte TV3 substitueix Col·lapse per una de les tradicions més icòniques i maques del país. Però per primer cop no culminarà amb El meu avi després que el documental Murs de silenci de TV3 relacionés el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb una possible explotació sexual de menors. “Vam dir que reflexionaríem sobre si calia renovar-lo i considerem que toca”, justifica l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán del PSC. És alcaldessa des de fa pocs mesos, l'octubre de 2024. Aquest punt d'inflexió en la tradició ha rebut fortes crítiques i Pilar Rahola li dedica al seu canal de YouTube un Paraula de Rahola. Vídeo:

Youtube

Rahola: "Comença el cicle de cantades d'havaneres a Calella de Palafrugell, que és el cor mític de totes les cantades d'havaneres que es fan a l'estiu a Catalunya i que formen part ja de les nostres tradicions més estimades. Però com que comença ara i com que la notícia és un acte de censura, analitzem què ha passat. Analitzem que hi ha al darrere de la decisió de l'alcaldessa socialista Laura Millán i del seu ajuntament de treure del repertori la cançó més mítica de totes, més emblemàtica, la més estimada que és El meu avi. L'han tret del repertori, és a dir, han fet un acte de censura. Parlem clar, de censura. I penso que hi ha tres motius per aquesta censura. El primer té a veure amb el menyspreu profund que determinades opcions polítiques tenen respecte al llegat popular català. El meu avi forma part ja del llegat, forma part de la memòria de tots nosaltres, es canta en els casaments, a les trobades d'amics, excursions, en una festa qualsevol. Forma part de nosaltres, El meu avi és meu, és teu, és dels altres. De manera que no entendre això és no entendre res del que signifiquen els llegats populars, quan les persones, els ciutadans, les societats al llarg d'anys i anys fan seva com a pròpia una obra d'art, una escrit, un poema, en aquest cas una cançó. Senyora Laura Millán, no ha entès res, no ha entès res del que és el llegat popular".

"El segon motiu de la censura és aquesta obsessió amb el políticament correcte. Hi ha partits, hi ha ideologies malaltes de correcció política. Parlem clar també aquí. La correcció política s'ha convertit en una eina poderosa de censura. Determinada gent assumint el dilema de la correcció política censuren pensaments, censuren idees, censuren persones, ara censuren cançons en aquest cas ja sabem per què, pe moltes excuses que hagin posat són excuses de mal pagador. És perquè hi va haver un reportatge a TV3 que posava l'autor Ortega Monasterio amb una mena de xarxa de prostitució, francament una cosa molt lletja però vulnerant moltes de les coses que prèviament podrien explicar aquestes circumstàncies. Ortega Monasterio era un militar que va formar part de la Unió Militar Democràtica, una organització democràtica molt perseguida en el franquisme. I de fet ell va patir una censura i una cacera a l'home que el va portar a un tribunal d'honor on el van empastifar amb un tema de prostitució. Ell va poder demostrar, va fer dos judicis que estan guanyats amb sentència, que era totalment innocent de tot allò que deien i que a més a més allò havia estat falsejat. Tanmateix TV3 va decidir fer-ne un reportatge no tenint en compte aquestes dues sentències absolutament d'innocència i fent per bones la cacera contra Ortega Monasterio. Aquest documental de TV3 està ara judicialitzat. La família d'Ortega Monasterio ho ha portat als tribunals. ¿Com és possible que un reportatge de TV3 no tingui en compte les proves prèvies i dues sentències absolutòries? Bé veurem què passarà als tribunals, però és evident que la senyora Laura Millán, que forma part del feminisme políticament correcte, aquest de les Irene Monteros i les Yolanda Díaz i tots aquests que ens foten el feminisme al cap. Senyora jo soc feminista però estic fins als nassos de la seva ultraideologia. Vostès van decidir ui ui ui això no, això no, perquè aquí hi ha cosetes... Per tant un acte de censura políticament correcte que els esclatarà a la cara, ja els ha esclatat a la cara".

Menyspreu al llegat popular català, feminisme mal entès per la correcció política i Rahola veu un altre motiu de la censura a l'havanera El meu avi: "El tercer motiu és el Partit Socialista. El que està governant ara Catalunya està fent un procés de desnacionalització de Catalunya. Brutal, sagnant, letal, i evidentment estem parlant d'una cançó que diu visca Catalunya, visca el català. Per cert, la valentia d'Ortega Monasterio, aquesta cançó la va fer l'any 1968. Fins al 75 van afusellar gent, eh? Franco fins al 27 de setembre de 1975 va afusellar gent. Aquesta cançó és del 68: visca Catalunya i visca el català, diu. Va tenir aquesta valentia. I va aconseguir saltar-se la censura franquista i ara pateix la censura socialista el 2025. Ja té bemolls. Què li molesta, senyora Laura Millán? Que diguem visca Catalunya, visca el català, que no només traiem el mocadoret i parlem de cançons, que també hi hagi una mica de simbologia nacional. Això li molesta. Per això l'ha censurat, per correcció política, per menyspreu al llegat popular i a més a més per la qüestió catalana. Doncs, miri sap que li dic que comencen les cantades d'Havaneres i dubto molt que hi hagi una sola cantada que no acabi amb El meu avi a Catalunya. S'ho haurà de menjar amb patates. Estimem El meu avi perquè El meu avi és meu, és de vostè, de l'altre, de l'altre. No sé si és seu. Vostè s'ho perd. L'estimem, el cantem". Visca Catalunya i visca el català.