Reunió emocionant i històrica de les tres bessones de carn i ossos amb la seva mare: així són ara als 56 anys

"Un, dos, tres, som tres bessones, us durem sols una estona, viatjant al cor dels contes. Tres ratolins són els nostres veïns. Malgrat que fem trapelleries, sempre sabem quan ja n'hi ha prou, i si la bruixa ens castiga, t'explicarem un conte nou". Impossible no estimar aquestes tres bessones que porten tota la vida fent les delícies dels més menuts de la casa, i de generacions diferents. L'imaginari col·lectiu de Catalunya té guardat com un tresor els records que aquestes trigèmines de dibuixos ens han deixat a molts de nosaltres o als nostres fills. 

Durant dècades, les aventures de l'Anna, l'Helena i la Teresa s'han transformat en contes i sèries de dibuixos animats que s'han traduït a 35 idiomes. Tres personatges molt estimats que van sorgir fruit de la seva creadora, que va tenir la millor font d'inspiració a la seva pròpia casa. La Roser Capdevila, meravellosa, plasmant en dibuixos la seva pròpia vida, o més ben dit, la de les seves tres filles, trigèmines. Ara, als 86 anys, la Roser continua al peu del canó, i és que 30 anys després de l'aparició de les 3 bessones dels dibuixos, s'està preparant una adaptació de la sèrie de dibuixos animats, que s'estrenarà el 2027. Aquesta vegada no hi haurà la Roser al capdavant del projecte, però "conservaran aquesta línia d'autor que té ella. Crec que agradaran molt, són més modernes, més àgils. És increïble perquè no perden l'essència".

I ara, per primera vegada, la mare i les seves tres filles, les reals, les de carn i ossos, han tingut una trobada històrica, i és que per primer cop han estat les quatre juntes en un estudi de ràdio, el del Roger Escapa a El Suplement. Una conversa deliciosa on mare i filles han explicat anècdotes com per exemple, com va anar l'embaràs i el part d'aquestes tres nenes que ara ja tenen 56 anys "Estava de sis mesos i el meu oncle, que era ginecòleg, em veia aquella panxa i em deia 'deus estar de nou mesos i t'has descomptat'. Vaig tenir un embaràs horrorós, vomitant per tot arreu. La meva mare em va dir: 'Roser, para de vomitar. Tots hem tingut fills i no hem fet això que fas tu'". I després, al part, "va ser per cesària i em van anestesiar. Va anar fatal, em moria, i em van treure la matriu. Total, ja no la necessitava per a res!".

Les tres germanes van tenir "una infància superfeliç", i la seva orgullosa mare recorda el caràcter de cadascuna, que després plasmaria en els personatges: "La Teresa és la més llançada, alegre i creativa. L'Helena era golafre, prenia el biberó a les altres dues! I rondinaire, també. I l'Anna és la que s'emociona, de seguida plora, la més romàntica". Uns personatges que van néixer quan les nenes tenien 12-13 anys, "Va ser inspiració de la Mercè Company. Va venir a casa per parlar amb elles i que li expliquessin coses per començar a escriure". I què diuen les protagonistes?: ""Som famoses, però són famosos els personatges i no s'assemblen per res a nosaltres. Per tant, nosaltres la fama física no la tenim".

Roser Capdevila i les tres bessones, meravelloses.