Una de les conseqüències més fabuloses de ser famós és tenir taula a qualsevol restaurant. Les celebrities s'afarten de lamentar que no poden ser anònims pel carrer, com Lamine Yamal, que voldria sortir a sopar en família pel centre de Barcelona sense ser reconegut. És cert que la fama té peatges, però molts més avantatges: les marques paguen molts diners per ser-ne imatge i fer publicitat, l'ego surt reforçat, es lliga més fàcilment i els VIPS accedeixen a indrets vetats pel comú dels mortals. Un dels efectes més màgics és quan un famós truca a un restaurant d'aquests que tenen cua de reserves i és impossible trobar-hi taula. Però sempre quan un client famós revela el seu nom es cancel·la màgicament una reserva i hi té accés. No sempre és així. Hi ha restaurants tan exclusius que els famosos no els freqüenten perquè ni amb el nom poden colar-se. Cas per exemple d'El Bulli de Ferran Adrià amb els futbolistes del Reial Madrid. Molts d'aquells jugadors es consideraven prou importants per trucar a Ferran Adrià i demanar-li de colar-se a la llista, i el xef sempre va dir que no. A tots els VIPS excepte a un.
Ferran Adrià: "Me negué a abrir un restaurante en el Bernabéu. Había una parte que, siendo culé, no me resultaba fácil. En el City no hubiera pasado nada, pero en el Bernabéu... También es cierto que ya me estaba retirando. Los jugadores del Madrid venían poco a 'El Bulli'. Alguno vino y le atendimos bien. Pero si no reservabas con tiempo, ya te podías llamar como te llamaras. Había una demanda de 2 millones de personas. El único que siempre tenía mesa seguro era Cruyff. Le admiraba mucho. Es el Steve Jobs del fútbol. El único que ha sido grande jugando y entrenando. Y cambió el fútbol". Ni Florentino, ni el president del govern espanyol, ni Felip i Letícia. L'únic que sense reserva dinava a El Bulli era un tal Johan Cruyff. Hi ha un altre nom que infon respecte pels diners que té: Amancio Ortega. L'amo d'Inditex, artífex d'un fenomen mundial com Zara segueix sent el més ric d'Espanya i un dels més rics del món. Un bon dia era a Barcelona i va voler sopar a un petit restaurant de Barcelona, al carrer d'en Copons a Ciutat Vella, prop de la Catedral. Quina va ser la seva sorpresa quan l'amo del local va dir que sense reserva no hi havia taula per Amancio Ortega.
El restaurant es diu Koy Shunka, que en japonès vol dir "intens aroma de temporada" i és un local amb una estrella Michelin que ofereix menú degustació de cuina japonesa. El xef Hideki Matsuhisa ho explica amb tota naturalitat durant una entrevista al Llapis de memòria de Ser- Catalunya al 103.5: "Me llamó Albert Adrià y me pide puedes darme una reserva para dos personas esta noche. Le dije uf está completo. Me pide que prepare una mesa para Amancio Ortega. Yo no conocía su nombre pero le dije que está completo. Puedes ser muy conocido y muy importante, pero tengo que gestionar bien las reservas. Si me llaman un mes antes o una semana, pero la misma noche, no hay aunque sea cualquier persona. Les digo a todos lo siento no hay". Vídeo:
🇯🇵 "Vaig dir-li a Amancio Ortega que el restaurant estava ple i no li podíem fer lloc". El xef japonès Hideki Matsuhisa, del restaurant estrella Michelin Koy Shunka, explica que fins i tot els clients famosos han de reservar amb antel·lació
— SER CATALUNYA (@SERCatalunya) July 16, 2026
🎧 Escolta l'edició especial Mundial… pic.twitter.com/MXeRaoawjD
Impecable. Qualsevol altre local de Barcelona hauria fet fora alguna altra reserva per encabir-hi un milmilionari que deixarà en propina el sou mensual de tot el local, però aquest japonès no es va deixar impressionar quan li van explicar qui era Amancio Ortega. Koy Shunka, apunteu-vos a la cua.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!