Després de dos mesos de retrets i negociacions, Esquerra Republicana, Junts, el PSC i els comuns van establir el passat dimarts un acord que permet, segons diuen, protegir el català a les escoles. Una obligació després de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un 25% de castellà a les escoles i fixa com a límit per a executar-ho aquest pròxim 31 de maig. Ara bé, malgrat que tots quatre grups van voler centrar l'atenció en el retorn als amplis consensos, també es va evidenciar que no hi ha una interpretació nítida i clara d'alguns dels punts. Un dels elements que més dubtes genera entre formacions és, precisament, allò que ha dificultat les negociacions des del primer moment: quina ha de ser la presència del castellà a partir d'ara, en un context marcat per la davallada de l'ús del català a les escoles i per la sentència del 25% del TSJC. Aquest principal escull s'ha superat emprant un vocabulari que obre la porta a les interpretacions. I és que el text indica que el català "és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge" al sistema educatiu, mentre que el castellà s'utilitzarà segons marquin "els projectes lingüístics de cada centre". Com analitzaven el que havia passat al diari El Mundo? D'aquesta manera: "El PSC pacta con el separatismo una ley que omite el 25% de castellano y sólo reconoce el catalán como lengua "propia" y "vehicular"".

Immediatament, els seus lectors van comentar àmpliament la notícia. Un d'ells, l'historiador i professor Manel Márquez, que els avisava que "Este titular es falso y lo sabéis! En Catalunya el castellano es la lengua dominante en la mayoría de los ámbitos sociales, económicos, jurídicos, medios de comunicación... Vuestro odio a esta lengua y a todas las que no sean el castellano será siempre vuestra derrota política!". D'altres usuaris li responien que "¿el español lengua dominante en cataluña?, .. en mi casa, pero en la educación, la administración pública, en medios de comunicación, entre las clases dominantes, en los espacios públicos, en la rotulación o simplemente en el teatro lo es el catalán". De seguida es va iniciar un encès debat a xarxes: "Aquí se puede vivir tranquilamente y de forma normal hablando sólo castellano. En todos los lugares te responden en.castellano si dices que no entiendes el catalán. Por eso esta lengua tiene que defenderse. Y lo sabes!". Però ha estat un comentari d'un altre usuari el que ha desfermat la incredulitat en molts d'altres, per exemple, en Pilar Rahola.

Pilar Rahola Entrevista llibreria Ona - Sergi Alcazar
Pilar Rahola / Foto: Sergi Alcazar

L'escriptora al·lucina i s'ha hagut de pessigar per adonar-se que no estava somiant, i que el que havia llegit no era fruit de la seva imaginació. Perquè l'esperpent i el ridícul que poden fer els catalanòfobs és, de vegades, grotesc i supera tots els límits. Rahola s'ha fet ressò d'un dels comentaris que s'han derivat de la conversa abans comentada. I el més trist és que la bajanada que ha llegit, segur que moltes persones a Espanya la pensen. Quin comentari? Que els catalans som tan males persones que fins i tot, quan sortim fora de Catalunya i estem amb d'altres catalans... parlem català entre nosaltres!!!! Sacrilegi!!!!: "hasta tal punto que los catalanes hablan catalán hasta cuando salen fuera de Cataluña, yo ya he visto a unos cuantos en Galicia, y no hablan en ESPAÑOL, van hablando catalán entre ellos". Rahola ha respost de manera brutal, cinc paraules i en castellà. Sarcasme en mode on. I no ha estat l'única que s'hi ha abonat:

Quan sembla que no es poden superar, a les espanyes sempre hi ha algú disposat a sorprendre't.