La CCMA va perdre els drets esportius de Lliga i Champions de futbol masculí fa anys i des d'aleshores no existeix a TV3 un locutor que retransmeti els partits del Barça. Hi ha el succedani de Un dia de partit, amb l'immens Òscar Perez-Dolz al canal Esport 3 radiant els partits sense emetre les imatges ni moure's del plató, que té una munió de seguidors. Hi ha algun partit de Copa del rei que TVE comparteix amb TV3 i acostuma a fer-los Àlex Castells, però ja no hi ha un Lluís Canut, un Pere Escobar o un Bernat Soler per fer els partits de la tele. En canvi a la ràdio no hi ha drets, qualsevol emissora pot retransmetre el Barça i a Catalunya Ràdio des que va plegar Joaquim Maria Puyal va agafar el relleu el tàndem Ricard Torquemada i Bernat Soler. Torquemada, mà dreta de Puyal, va assumir la TDP que ara es diu la TDT, la transmissió de Torquemada.
Torquemada és l'únic periodista culer amic de Luis Enrique, és qui ha estta capaç de "matar el pare", enterrar un mite com Puyal i quedar-se la seva obra mestra i fer d'analista del Barça a Catalunya Ràdio viatjant pel món amb l'equip. Això té un cost familiar que lamenten tots els que segueixen el Barça. Moltes renúncies familiars que ara dolen. Joan Maria Pou de RAC 1 és com Puyal, no té fills, però se li va morir la dona de càncer i ell viatjava amb l'equip. Alfons Arús va estar anys amb 4 criatures (Ingrid, Tatiana, Artur i Hans) seguint el Barça pels camps de Deu per la SER amb Força Barça. I així tots. Ricard Torquermada ha acceptat parlar de criança a les xarxes del Canal Súper 3 i ha estat demolidora l'autocrítica per haver abandonat la criança dels seus tres fills, ara adolescents, en mans de la seva dona amb l'excusa de marxo per feina a seguir tots els partits del Barça entre setmana i els caps de setmana. Els seus fills són la Laia de 15 anys, el Jan de 13 i el Bernat de 10 anys. Vídeo:
Ricard Torquemada: "Me'n penedeixo durant els 15 anys com a pare de no haver fet prou renúncies professionals de cara a la família. Ho vam fer de mutu acord amb la meva dona però per cultura patriarcal i mirada de gènere esbiaixada que jo tenia. Ara ho veig molt clar. Tinc un deute amb la meva família i m'influeix cada cop que torno de viatge i veig que casa meva té un funcionament que no he compartit amb la mare dels nens. Pujo a un tren en marxa que no piloto mai. I quan arribo no puc demanar el volant perquè interfereixo, ets sempre un copilot. No sé quina petjada deixco als meus fills, com podran resoldre una cosa que el seu pare no ha sabut resoldre. Vaig haver de canviar rutines professionals per poder dedicar més temps als fills. No vull tapar forats, haig de ser corresponsable del dia a dia, de la càrrega de pensar en tot el que s'ha de fer, s'ha de menjar, s'ha de resoldre a casa. Estioc en trànsit perquè això no ho acabes de rematar mai" S'ha de dir més i assenyalar senyoros que entre el Barça i els fills trien Barça. Mutu acord? No pas amb les tres criatures. Bon document de l'SX3.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!