El partit de Quarts de Final de la Champions entre el Madrid i el City ha acabat com un bon aperitiu per als culers: el Madrid contra la lona i amb poques opcions de passar. Pep Guardiola els té la moral menjada i els madridistes van arrossegar un empat a casa que els és del tot insuficient per afrontar la tornada la setmana vinent a Manchester. Veurem. Ara toca el gran partit de l'any: PSG-Barça. Una eliminatòria carregada de tensió, pels precedents, pels noms i sobretot pel duel de banquetes: Xavi contra Luis Enrique. Dos símbols culers, dos dels millors jugadors del club, molt culers, i com a entrenadors un a anys llum de l'altre. Lucho ho ha guanyat tot amb l'equip, especialment l'última Champions del club, amb Xavi aixecant la Copa, i Xavi que ja ha anunciat que plega a final de temporada per les dues temporades tan irregulars que ha entrenat. Tenen una altra cosa en comú: mala relació amb la premsa.
Tots dos han patit el mateix mal, l'ombra de Pep Guardiola. L'entrenador de Santpedor va provocar un efecte secundari indesitjat: que molta premsa, i afició, arrufi el nas davant de qualsevol entrenador que no juga i guanya d'una determinada manera. Com dient "Psé, nostamal però no és com en Pep". És un fenomen que ni quan es retiri Guardiola deixarà d'existir. És com el primer nòvio. Amb el temps es romantitza encara més. En el cas de Xavi li ha fet veure fantasmes, com la fúria contra Ramon Besa, destacadíssim guardiolista. En el cas de Luis Enrique és perquè coneix les misèries del periodisme, com el gremi juga amb avantatge i canvia sovint segons bufa el vent. En alguna ocasió ha afirmat "No tengo ni un solo amigo periodista", però és fals. En té un i ho ha revelat el diari ABC en boca d'un periodista amb qui Luis Enrique va tenir una famosa topada, Jordi Grau de TV3. L'actual presentador de Gol a gol revela el nom de l'únic amic periodista de Lucho: Ricard Torquemada.
Diu Jordi Grau: "Desmitifico el hecho de que Luis Enrique no tenga ningún amigo en la profesión. Que yo conozca hay una excepción, que es Ricard Torquemada de Catalunya Ràdio. Hablan. Yo creo que igual ya viene de la época de jugador. Tú ya sabes que, por ejemplo, Luis Enrique, más allá de los one to one no da entrevistas, y aquí en TV3 a Ricard Torquemada en la radio le ha dado alguna entrevista", Ricardo Rosety de Gol T afegeix: " "No tiene a un grupo de periodistas que le gustan y otro grupo de periodistas que no le gustan, no atiende a unos periodistas porque le caigan bien o porque sean sus amigos y no deja de atender a otros porque le caigan mal, directamente los mete en un círculo, no nos concede nada y trata a todo el mundo por igual. Que esto también lo hacía Guardiola, que se lo contó Bielsa. Yo recuerdo que cuando Guardiola empezó a entrenar al Barça o va a entrenar al Barça, él se va a Argentina y tiene una charla con Bielsa de horas, a lo mejor de días, y yo creo que Bielsa es cuando le dice: '¿Por qué tratar a un periodista sí y a un periodista no?' Bielsa es lo que hace, las ruedas de prensa son eternas, pero él no concede entrevistas porque no quiere hacer esa distinción, y Guardiola cuando llegó aquí a Barcelona dijo: 'No quiero hacer distinción. Ruedas de prensa, lo que queráis preguntar, pero no hago entrevistas individuales más allá de los compromisos por derechos de televisión, que ésas son obligatorias".
Torquemada, substitut de Puyal, és com el seu mestre, polit, gens polèmic i que només parla de futbol. El periodista que agrada als entrenadors. Jordi Grau va tenir una cèlebre topada amb Lucho després de perdre 4-0 un partit de Champions. No és que li tingués mala relació, és que Lucho, com Pep, en les derrotes es posa de mala llet. Culers de tot cor. I els periodistes d'esports no han de ser amics dels entrenadors. Han de tenir fonts.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!