L'habitual silenci del Palau de Buckingham es veu interromput novament per un al·luvió d'acusacions que amenacen de fer malbé encara més la ja malmesa reputació de la Casa Reial britànica. El biògraf Andrew Lownie ha sacsejat els fonaments de la monarquia amb la seva obra "L'ascens i la caiguda de la Casa de York", en la qual no només apunta contra el príncep Andreu, sinó també contra la mateixa reina Isabel II, insinuant que va poder haver estat una mica més que una espectadora passiva dels escàndols.

Lluny de limitar-se als ja coneguts rumors, Lownie pinta un retrat pertorbador del duc de York: un home obsessionat amb el luxe, amb hàbits indecorosos i una gana sexual tan desmesurada que hauria travessat el llindar del tolerable fins i tot en l'ambient més permissiu. Però el que més sacseja l'opinió pública és la possibilitat que la seva mare, la sobirana més longeva de la història britànica, sabés i consentís els seus excessos.

Escàndols sexuals i sopars amb convidades prohibides

Segons el llibre, el príncep Andreu no només vivia una vida de desenfrenament, sinó que ho feia a plena vista, sense cap pudor, portant dones de companyia a sopars a palau, algunes d'elles descrites com "de pits generosos". Lownie assegura que això no eren episodis aïllats, sinó part d'una rutina tan descarada que els empleats ja no se sorprenien. El llibre també esmenta que el príncep es va ficar al llit amb més de 1.000 dones, la qual cosa reflecteix un nivell d'impunitat i descontrol intens en la seva vida privada dins de la monarquia britànica.

També relata que el germà del rei Carles III tractava amb menyspreu el personal, insultant i humiliant els qui cometessin el més mínim error. A més, els ordenava recollir mocadors utilitzats i tacats pels seus actes d'índole sexual, que deixava tirats pel terra del seu dormitori. I encara que aquests comportaments podrien haver romàs com a simples anècdotes internes, el que realment indigna és l'acusació d'encobriment sistemàtic per part del palau, que hauria actuat amb un silenci calculat per protegir la seva imatge.

La reina Isabel II ho sabia tot

Però el llibre no s'atura en la vida privada. Lownie apunta a un tema encara més difícil: les finances opaques del príncep. Entre 2001 i 2011, mentre exercia com a representant especial per al comerç internacional, hauria finançat viatges i escapades personals amb diners públics. A això se sumen interrogants que continuen sense resposta: com va pagar Andreu les multimilionàries renovacions de la seva residència oficial? D'on van sortir els diners de l'acord milionari que va tancar el cas amb Virginia Giuffre? El biògraf no dubta a assenyalar connexions internacionals, suggerint que la Xina i l'Orient Mitjà podrien haver tingut un paper clau en els fluxos de diners que van alimentar el tren de vida del duc.

L'acusació més polèmica de Lownie és clara: la reina Isabel II sabia i va permetre que tot passés. "Sabien exactament el que estava passant. A la gent no li agradarà, però la reina estava conspirant. Al principi vaig pensar que simplement s'havia escaquejat. Però cada vegada estic més convençut que sabia exactament el que estava passant i ho va permetre", va dir l'expert. L'autor també assenyala que, després de la mort d'Isabel II, la tolerància envers el duc ha desaparegut. Tant el rei Carles III com el príncep Guillem semblen decidits a marcar distància, tallant els privilegis i deixant al descobert les esquerdes internes d'una família que sempre s'ha venut com un símbol d'unitat i rectitud.