Festival blaugrana a Madrid. I ja hem perdut el compte de les toves que les jugadores del Barça li han fotut a les jugadores del Reial Madrid. Per molt que a la capital s'entestin a comprar els dos equips, la distància és sideral. El Reial Madrid femení és a anys llum de les Alèxia, Aitana, Patri, Mapi i companyia. Però a molta, molta distància. Unes juguen a futbol i les altres juguen com els àngels. I la prova més fefaent la tenim d'aquest dimecres mateix, quan en l'anada dels quarts de final de la Champions, les de Pere Romeu es van imposar amb un incontestable 2 a 6. Un resultat icònic pels aficionats blaugranes, que remet a aquell altre 2 a 6 mític del Barça de Guardiola aquell inoblidable any 2009 on es va guanyar tot.
Quina delícia veure jugar les futbolistes blaugranes. Quin festival, rubricat amb els gols d'Ewa Pajor, un doblet, Esmee Brugts, Irene Paredes, Vicky López i Alèxia Putellas, que van deixar en anècdota els dos gols de la madridista Caicedo. I a veure què passarà d'aquí a una setmana al partit de tornada al Camp Nou, perquè pot ser una altra pallissa. El partit d'ahir a Madrid no es va jugar, en canvi, al Santiago Bernabéu, sinó a l'estadi Di Stéfano, on juguen habitualment i on juga el filial. Potser Florentino Pérez es veia venir què passaria, que és el que ha passat en 24 dels 25 darrers Clàssics jugats. Un estadi on, com a tots els estadis, anaven posant el marcador amb els gols que anaven aconseguint les jugadores blaugranes. Un marcador que amb el definitiu gol de penal de la capitana, a les acaballes del partit, ja no es va moure i es va quedar així, amb el 2 a 6.
Un resultat que va durar poc al marcador de Valdebebas. Menys que poc. Una mesura ridícula que van adoptar a Valdebebas, a l'estadi Di Stéfano, que demostra que el señorío del Madrid el tenen només quan guanyen. Quan van mal dades, ja hem vist què fan sovint els jugadors dels primers equips de fútbol i bàsquet, o la caverna mediàtica, que ho amaga tot sota la catifa. Les jugadores merengues van estar a l'altura, felicitant el seu rival per la incontestable victòria. Però no van demostrar tenir tant de fair play els que controlaven el marcador del Di Stéfano. Sort que l'Esport3 s'hi va fixar. I és que aquest resultat històric que s'ha tornat a repetir després de 17 anys, va durar dos Telediarios a la que l'àrbitre va xiular el final. Un resultat "que els operadors del marcador a Valdebebas han esborrat de seguida". Mirin, i comptin els segons:
Un señorío madridista que ha durat exactament 4 segons.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!