El format de reality show va néixer a la TV fa 26 anys, l'any 2000, amb Gran hermano, un format holandès que va comprar Telecinco i va encarregar a la catalana Mercedes Milá que li donés un toc d'experiment sociològic que mai no va tenir. Era un show per tafaners. Mostrava una colla de joves tancats a una casa plena de càmeres, en realitat un plató amb focus, micros i càmeres que simulava una casa. Però la Milá li va posar èmfasi "Conectamos con la casa" i va fer història. Audiències siderals i 25 anys de format que ja és un fracàs. La violació comesa dins el programa va acabar amb l'espai d'anònims i ara només es planteja amb famosos, menys moneda a l'aire.
D'aquell primer any no queda ningú als mitjans. A diferència d'Operación Triunfo, on rebien classes i feien alguna cosa: cantar, a GH tot era dropejar, i això 25 anys després no ven. On són els Bisbal, Chenoa, Bustamante de GH? No existeixen. Ara un dels seus concursants, Isma, el gallec que queia bé a tots, ha fet una reflexió amb una foto seva al concurs, un quart de segle després, quan ja no té cabells i fa d'infermer.
Isma: "Me hace gracia, cuando me mandáis fotos, pegatinas o cualquier recuerdo que guardáis de aquellos dos mil y pico, ver o darme cuenta que igual no haya tanta diferencia entre aquel chaval de 20 y tantos y este hombre de 50. Bueno seguramente sí haya muchas diferencias, pero me gusta pensar que básica y profundamente sigo siendo la misma persona. Y comparando fotos observo que igual sigo siendo ese chaval tímido y un poco introvertido que se esconde detrás de un gorro y unas gafas para sentir que nadie le observa o para resguardarse de esa gente que no quiere que lo conozca. Me gusta pensar, ya con el paso del tiempo, que sólo fui a vivir una experiencia y que eso del reconocimiento y la fama no estaba hecho para mí. Igual no he cambiado tanto, y sigo queriendo vivir la experiencia, la de vivir, y pasar de lo que piense la gente".
Israel Pita va enamorar-se dins la casa amb Silvia Casado, van arribar a tenir un fill. El gallec va participar en algun programa, com Crónicas marcianas, però ara no vol saber res d'aquell món. “Pasan los años y tengo la sensación que, en vez de madurar, estoy fermentando. No tengo amigos. Y es una sensación extraña, ya que hace tiempo (quizás demasiado) no era así. Y me dio por pensar que el problema era yo”. Ara fa de sanitari, molt més digne que estar al sofà.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!