La reacció d'un irreconeixible Jordi Basté quan un oient truca a la ràdio i crida "Heil Hitler!"

Aquests dies, el Jordi Basté està vivint una efemèride personal que el té molt emocionat. El periodista i locutor de RAC1 celebra que porta tota una vida parlant davant d'un micròfon. Concretament, acaba de celebrar que fa 50 anys, que es diu aviat, que es va posar a parlar davant d'un micròfon d'una ràdio per primera vegada. "Avui fa exactament 50 anys (27/09/75) que em vaig posar per primer cop davant d’un micròfon. Va ser a 'Peques Unic', gràcies a l’Agustín Rodríguez, que em va fitxar mentre corria per l’Ateneu d’Horta i va convèncer el meu pare perquè cada dissabte anés a Ràdio Joventut. Allà, amb Juanito Surroca, vaig començar a fer esports i a retransmetre partits de futbol i basket amb 16 anys. Als 17 (1983), vaig fitxar per Catalunya Ràdio gràcies a Lluís Canut i Santi Carreras. Vaig fer esports amb un equip meravellós, vaig conèixer món viatjant cada setmana. El 2003, Eugeni Sallent i Xavi Bosch em van fitxar per RAC1. I des del 2005, amb El Món a RAC1, cada matí amb un altre equip únic. 50 anys. Gràcies a tots els companys, a la família i als amics pel suport. I als oients, per aguantar-me. La ràdio. Sempre la ràdio. Visca la ràdio", com ell sempre diu quan celebra els resultats d'EGM.

I acompanyant aquest missatge, un seguit d'imatges imprescindibles. D'ell bufant les espelmes d'un pastís que li van regalar els seus companys de RAC1, però també del seu pas per Catalunya Ràdio o quan era nen. Amb motiu d'aquesta celebració, el seu bon amic i company d'emissora, Xavi Bundó, el va entrevistar el cap de setmana. Una conversa imprescindible on el d'Horta repassa amb el director del Via Lliure tot el seu llegat radiofònic i com van ser els primers anys, a la dècada dels 70, quan el Jordi era un nen i el va descobrir l'Agustín Rodríguez a Ràdio Joventut i va començar a participar en un programa de ràdio amb 13 anys, Peques Unic (Unic era la marca de cafè que patrocinava l'espai), destinat als oients més joves. Un programa infantil on un adolescent Jordi aleshores era conegut com Jorge. 

El millor, però, és que el Bundó ha anat amenitzant l'entrevista amb talls sonors absolutament incunables. Talls d'aquell Jordi-Jorge dels 70, quan parlava per primera vegada davant d'un micròfon, fent preguntes als joves oients que trucaven. Preguntes sobre esportistes i com a premi, un disc. Així, hem pogut escoltar algun moment absolutament meravellós del Basté i una altra icona de la ràdio que va anar a treballar, també adolescent, amb un parell d'anys més que ell, a la mateixa emissora. Qui? L'Antoni Bassas.

De tots els moments que han posat, on crida l'atenció com d'irreconeixible és la veu fineta d'un Jordi Basté nen, i on, en canvi, el Bassas ja tenia la seva veu avellutada i greu tan característica, hi ha hagut un d'especialment hilarant, on el Jordi d'aquella època demana als oients el nom d'un compositor d'una sardana, i la cosa es complica... Mirin què va cridar un oient al qual saluden quan li fan la pregunta:

"Adolfo Hitler. ¡Heil Hitler!". En sentir-ho, el Basté actual no pot reprimir un "Hòstia!" ben explícit, mentre el Bassas del passat, molt educat, deia: "No, esta no era la respuesta correcta" i el Basté del passat reconeixia que era molt fan del grup Parchís. Meravellós. Repetim: un document incunable.