Un dels tipus més bona gent que hi ha a la televisió, català, simpàtic, excel·lent comunicador i sobretot, amb una bonhomia que tomba, és el Raúl Gómez. El vam descobrir de la mà del Jordi González en aquell inoblidable Vitamina N a City TV. D'allà va fer el salt a les espanyes, participant en programes com TNT, Me resbala, Pasapalabra, Masterchef Celebrity, Caiga quien caiga, Superhumanos, Tu cara me suena, En busca del nirvana o presentant Maraton Man, voltant arreu del món, i corrent alhora, mostrant-nos les principals curses populars del planeta.
Un Raúl que sempre ha tocat de peus a terra i que sap que el més important és tenir gent que t'estima i a la que estimes al teu costat. Per a ell són imprescindibles els amics i la família. Només cal veure les xarxes socials per veure fotos i imatges meravelloses amb els seus estimats avis. Però fa molts anys que li falta una persona cabdal en la seva vida, indispensable, que malauradament va morir molt d'hora, massa jove: el seu germà Roberto, al qual adorava i amb qui estava molt unit. El de Santa Coloma va perdre el seu germà, el seu amic, el seu far, per culpa d'un maleït accident de trànsit quan tenia només 21 anys i ell 18. En va parlar a Masterchef Celebrity: “Fue un golpe tan bestial que a partir de ahí, aprendí a relativizar todo. En lugar de dejarme consumir por la pena y pasarme la vida lamiéndome las heridas, intenté seguir y luchar por cumplir mis sueños. La vida mola... ". I ara, ha tornat a emocionar-nos recordant-lo.
Un Raúl que ha volgut tornar a recordar públicament el seu germà per una data assenyalada. Fa 25 anys que no està amb ell, però no hi ha un sol dia que no hi pensi. I més, en el dia que el seu germà hagués celebrat el seu aniversari, aquest 22 d'abril, quan hagués fet 47 anys. Unes paraules sentides, des del cor, amb una efemèride que el posa trist i alhora, el fa somriure, recordant-lo: "Hoy es el cumpleaños de mi hermano, hubiera cumplido 47 años. Él era de celebrar la vida, era un disfrutón y hoy, soplaremos una vela en casa y le mandaremos un besazo bien fuerte". Li parla de les seves filles, les nebodes del germà: "Las niñas, aunque nunca lo conocieron en persona, sienten que sí, me hacen mil preguntas sobre el: cuál era su comida favorita, su color, si era bueno, a qué se dedicaba, cuál era su animal preferido, si también discutíamos, cómo se fue al cielo, si volverá algún día… y tantas más. Y, de alguna manera, entre recuerdos y palabras, lo van conociendo, bastante bien y lo sentimos cerca. Allá donde estes, felicidades Roberto. No te olvidamos y no olvidemos que vivir, es un regalo!", diu, amb una magdalena amb dues espelmes amb el 47 per homenatjar-lo:
El Roberto, segur que allà on sigui, estarà ben orgullós de veure que el seu germà petit Raúl continua sent una persona extraordinària.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!